Terrassa

Així es preparen els docents per a la tornada escolar

El pròxim dilluns 9 de setembre començarà el nou curs 2024-25 per a l’educació infantil, primària i secundària. Els mestres ja són als centres ultimant els preparatius per tenir-ho tot enllestit i organitzat de cara al primer dia

Un total de 18 docents de secundària de l’escola El Cim van assistir ahir a una reunió organitzativa / lluís clotet

Amb l’inici del curs escolar 2024-25 a tocar, les aules tornen a omplir-se, però no d’alumnes encara. El nou curs començarà el pròxim dilluns 9 de setembre, però els mestres ja fa dies que han començat a treballar per ultimar tots els preparatius necessaris per a l’arrencada d’un any acadèmic que es presenta ple de reptes i novetats. Després de dos anys amb l’inici de curs avançat, aquest cop s’ha tornat a endarrerir, una decisió que ha donat més marge als docents per preparar-ho tot amb calma.

Aquest canvi es produeix en un context en què l’informe PISA ha revelat resultats preocupants per al sistema educatiu català, fet que posa més pressió en els centres per millorar la qualitat de l’ensenyament. El nou curs escolar també marca l’estrena del nou Departament d’Educació, amb la consellera Esther Niubó al capdavant.

Aquest dijous, el Diari de Terrassa ha tingut l’oportunitat d’assistir a una reunió de l’equip docent de secundària de l’escola El Cim. Aquesta reunió, liderada per la cap d’estudis Sílvia Aguilera, ha tingut com a objectiu organitzar i planificar el curs que començarà d’aquí a pocs dies. Els presents, un total de 18 docents, volien resoldre dubtes per assegurar-se que pràcticament tots els detalls quedessin tancats abans de l’arribada dels alumnes.

Reunió dels docents de secundària a l’escola El Cim / LLUÍS CLOTET

Un dels temes principals que s’ha tractat ha estat la recollida del material escolar, un procés que cada any esdevé una tasca logística important. El material necessari per a les diferents assignatures ha de ser preparat i organitzat, assegurant-se que no falti res per a cada estudiant. També s’ha parlat de les reunions d’inici de curs amb les famílies, unes trobades clau per establir una bona comunicació entres pares i professors des del primer moment.

Un altre punt destacat ha estat la planificació de les sortides i excursions que es faran al llarg del curs, així com l’organització de canvis d’horari, nous espais per a l’esbarjo, el lema de l’escola d’enguany… “El lema que hem triat serà “un curs amb ritme”. Per aquest motiu, els docents de primària prepararan una sèrie de ballaruques, especialment per als alumnes de primària”, exposa la cap d’estudis de l’escola El Cim.

Reptes i preocupacions

Després de la reunió, hem pogut parlar amb la directora de l’escola, Glòria Nogueras, que ens ha ofert una visió més àmplia dels principals reptes i preocupacions que afronten les escoles terrassenques aquest any. Un dels principals obstacles amb què es troben és la davallada de la natalitat, una problemàtica que està afectant la majoria de centres educatius. “A nivell econòmic, això és un problema per a les escoles concertades. Tanmateix, el fet que hi hagi menys alumnes a les classes fa que els mestres tinguin més capacitat d’inicidir en ells”, declara la directora.

Un altre punt important és la creixent presència d’alumnes estrangers. Aquesta realitat ha aportat riquesa cultural, però també desafiaments. “Habitualment, són alumnes que requereixen certa adaptació. Per tant, necessiten una atenció especial”, explica Nogueras. Si arriben a l’educació infantil, no hi ha problema, “perquè serà ràpidament integrat, aprendrà fàcilment el català i tindrà molts cursos per fer una escolarització com qualsevol altre, però quan comencen en primària o secundària, parteixen des de zero i els hi pot costar”, afegeix.

També preocupa el creixent retrocés del català a les aules. La directora comenta que “aquí, totes les assignatures, a excepció de les llengües, s’imparteixen en català”. Malgrat això, expressa que “la problemàtica és visible socialment. Per algun motiu, costa que el català sigui la llengua habitual de comunicació fora de les aules”.

“Per algun motiu, costa que el català sigui la llengua habitual de comunicació fora de les aules”

És un problema la IA?

Aquest curs, tal com ha passat en els últims anys, la tecnologia continuarà tenint un paper central a les escoles. No és cap misteri que l’ús de la intel·ligència artifical (IA) entre els joves ha crescut exponencialment, i això suposa un desafiament per als centres. Glòria Nogueras subratlla que “és una eina nova per a la majoria de docents. Per això, ens hem de formar i veure quines oportunitats ens pot oferir”. La directora esmenta que “potser és complicat marcar una línia que defineixi en què es pot utilitzar i en què no. A més, els alumnes són conscients dels avantatges que té aquesta eina. La IA els hi permet produir coses sense esforç i és molt difícil de detectar Tot i això, hem d’evitar que vagi en contra de l’aprenentatge dels alumnes”.

“Ens hem de formar i veure quines oportunitats ens pot oferir la intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu”

Les escoles busquen un equilibri entre l’educació digitalitzada i els mètodes tradicionals. Tot i això, Nogueras pensa que “allò que s’aprèn bé, es fa de manera tangible, a les aules. Amb l’ordinador, per exemple, es perd aquest aprenentatge tradicional. Està clar que no podem viure d’esquena a la digitalització i a la tecnologia, però s’ha de saber quan té sentit utilitzar la tecnologia”.

/ LLUÍS CLOTET

Així, els alumnes de l’escola El Cim han de deixar els seus telèfons mòbils a les taquilles durant tota la jornada escolar. També a l’esbarjo. La directora del centre concertat egarenc manifesta que “un cop entren a l’escola, l’han de desconnectar i no pot ser ni visible ni audible. De fet, hi ha sancions previstes en cas que no es compleixi la normativa”.

Pel que fa a les escoles públiques, sembla que el servei de menjador (Mediterránea de Cátering) torna a donar problemes. En aquest sentit, la plataforma de famílies d’alumnes La Pepeta reclama que “en algunes escoles, a hores d’ara, encara no s’ha enviat la informació per accedir o renovar el servei de menjador”.

I AIXÍ ES PREPAREN LES FAMÍLIES

En aquesta època de l’any, les famílies han de fer front a les despeses de la tornada a l’escola. Algunes opten per la reutilització o compres de segona mà.

Marta Ruiz, 39 anys

Malgrat que la Marta ha adquirit el material escolar dels seus fills ara, al setembre, considera que “la despesa ha estat pràcticament la mateixa que l’any passat”. Lògicament, ha aprofitat els vals escolars de 60 euros. Pel que fa als llibres de text, diu que “hem comprat alguns de segona mà”.

Berta Moreno, 46 anys

“Només hem comprat tres llibres físics (nous), perquè al seu institut treballen amb ordinadors i la resta de llibres són digitals”, explica la Berta. Reutilitzant material escolar, diu que “hem gastat més o menys el mateix que l’any passat”. Per exemple, esmenta que no ha tornat a comprar motxilles.

Marta Codina, 43 anys

“Nosaltres fem servir la compra col·lectiva de llibres. És a dir, adquirim els llibres i llicències digitals a través de la mateixa escola”, destaca. D’altra banda, subratlla que “aprofitem tot el material que podem, perquè està tot molt car”.

Així es preparen els docents per a la tornada escolar
To Top