Plaça Vella (1983-2024)
Potser només són sensacions molt particulars, però de reivindicacions, avui en dia, n’hi ha moltes menys que quan es va fer la fotografia més vella de les dues, que és de 1983, any de la inauguració del Metro de Caracas, a Veneçuela. A aquesta fotografia, i convocada per Comissions Obreres, es veu una manifestació on es reclamava contra el tancament d’empreses i la conseqüència, l’augment de l’atur.
Fotos: Cristóbal castro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
L’escenari, la Plaça Vella, un dels centres neuràlgics de la població com s’ha dit aquí constantment. Està clar que l’estètica dels manifestants, roba o tallada de cabells, és de l’època i, tot i que es diu que totes les modes tornen, aquesta sembla que no té ganes de reaparèixer.
No és una crítica, en absolut. Cada moda té el seu instant i no s’ha de renegar del que s’ha viscut, no pas. Ara hi ha altres pentinats i altres peces per vestir que s’avenen amb els temps actuals. Era d’esperar que la visió de l’actual Plaça Vella no té semblances amb la que es veu a la instantània antiga, encara que els manifestants tampoc deixen contemplar detalls.
Menys habituals
El cas és que, com s’afirmava a les primeres línies d’aquest article, aquestes mogudes acostumen a ser menys habituals en aquests anys en què es parla d’atur, però molt més de jubilacions i en els quals, superades moltes innovacions tecnològiques, la intel·ligència artificial es presenta amb preponderància, creant dubtes i beneplàcits a parts iguals. És el que té allò que en diem evolució, si és que això ho és.
