Terrassa

Auditoria a 700 quilòmetres de calçades a Terrassa

La manca de conservació d’un asfalt envellit omple de forats el paviment de la ciutat

Tram deteriorat del carrer de Baldrich, al Centre / ALBERTO TALLÓN

Una empresa externa auditarà l’estat del paviment de Terrassa. L’Ajuntament ha licitat aquest estiu un servei de revisió sistemàtica dels 700 quilòmetres de calçades del casc urbà. El pressupost és de 45.000 euros. La manca de manteniment en una xarxa envellida propia la degradació de l’asfalt, una assignatura pendent any rere any.

És palmari que les calçades de Terrassa necessiten un pla de xoc. És palmari, per tant, que a l’empresa externa que s’encarregarà d’auditar la xarxa de vials de la ciutat té molta feina per davant. Treballs de manteniment es duen a terme tot l’any, a l’estiu especialment, però per a una operació planificada i integral es necessita una radiografia inicial, un informe per a la praxi ulterior, i l’Ajuntament ha decidit externalitzar aquest servei. Aquest estiu l’ha licitat. El preu: 45.000 euros de pressupost base, amb IVA. L’objecte de revisió: 700 quilòmetres de via pública. La mitjana: 64,28 euros per quilòmetre. L’empresa que s’encarregui de l’estudi haurà de realitzar la inspecció de nit, amb un vehicle equipat per captar imatges en l’espectre infraroig que indiquin la profunditat dels desperfectes.

El manteniment de la via pública no és barat, però tampoc s’ha apostat de manera ferma i sostinguda per la conservació de la calçada en els últims anys, en les últimes dècades. En realitat, mai. Els representants polítics ho admeten. Ho va admetre, per exemple, el regidor Pep Forn en l’últim ple municipal en una rèplica a l’edil socialista Marc Armengol, que va preguntar el perquè de l’externalització d’un servei que, segons ell, podrien desenvolupar perfectament empleats municipals “més que qualificats” per a això, i que va sentenciar que els carrers estaven fets “una pilfrafa”, que això era incontestable. Forn va contestar que el deteriorament era “fruit d’una desinversió històrica”, però el pla de mandat del govern municipal havia assumit la necessitat d’actuar.

Pressupostos insuficients

Mantenir el bon estat de la calçada, però, és “l’aneguet lleig” en els pressupostos, destaca Pere Montaña, urbanista i durant molts anys coordinador de planificació urbanística i territori de l’Ajuntament de Terrassa. No cal buscar raons més enllà. No és problema de materials, perquè s’usen els adequats, com els bituminosos o els paviments continus, exceptuant casos com els de la col·locació de determinades rajoles o llambordins en llocs que després es demostren inapropiats per a aquestes superfícies (el que va passar a la rambla d’Ègara, per exemple).

Carrer de Garcia Humet / ALBERTO TALLÓN

“Els programes de manteniment mai es doten de pressupost suficient. Un exemple: en una partida pressupostària anual no dona ni per a reasfaltar tota l’avinguda del Vallès. Aquest apartat continua sent una assignatura pendent i per resoldre-la cal mantenir el peu en l’accelerador per realitzar actuacions de capes de rodadura o de sanejament”, afegeix Pere Montaña. El que fora el seu cap polític, Josep Aran, reconeix que el manteniment dels carrers “no es pot descurar i potser s’ha descurat”. De tota manera, l’assignació de grans partides “no sempre garanteix un bon estat”.

L’empresa haurà de caracteritzar cada incidència, indicant la seva situació amb una precisió en la geolocalització no inferior a dos metres. Les imatges han de cobrir l’amplada d’un carril

L’informe en el qual se sustenta la licitació deixa clar que “l’envelliment al llarg del temps de les calçades de la ciutat implica una necessitat de reparació dels paviments” que asseguri el seu bon estat i la seguretat d’ús, “facilitant la mobilitat del trànsit rodat”. I un dels elements principals per aconseguir un bon manteniment “és la detecció dels desperfectes existents, la ubicació i la seva categorització segons el nivell de l’estat de conservació”. L’abast del servei de detecció és “la totalitat del paviment”, incloent-hi els polígons industrials. La durada del contracte, sis mesos.

La “pell de cocodril” i els busos

El pas continu de vehicles i, en especial, el de vehicles pesats, com els busos, resulta determinant en el deteriorament de la calçada. L’estat de carrers com el de Sant Antoni o el de Garcia Humet en són exemples clars. L’empresa que auditi el paviment haurà de capturar les imatges oferint un mapa de profunditat de cada desperfecte i classificant-lo: si és greu, de grau mitjà o lleu; si es tracta d’un forat, una fisura, una peladura o del fenomen conegut com a “pell de cocodril”, que consisteix en l’esquerdament del paviment per fatiga, o si és foneria enfonsada. Cada incidència s’ha de caracteritzar indicant la seva situació amb una precisió en la geolocalització no inferior a dos metres. Les imatges han de cobrir l’amplada d’un carril.

To Top