Difícilment donarem una notícia que ja sap tothom: es veu que ara es lliga al Mercadona. Les instruccions de la gimcana són anar-hi de 19 a 20 hores, agafar un carret de la compra i posar-hi pinya a l’inrevés.
Entre les milers de reaccions a xarxes socials, la del terrassenc Lildami a X: “Osti que bo, podria fer un tema d’això”. Una ironia del compositor que la va petar l’estiu de 2022 amb la cançó “Supermercat”, en la que precisament s’enamorava en aquest comerç. La diferència: En comptes de Mercadona, era un Esclat.
Potser una adaptació en clau terrassenca seria quedar de 20 a 21 hores a l’Evaristo, tot posant un paquet de frànkfurts al carret de la compra.
La poetessa Irene Parrita en fa befa: “Lligar a l’Evaristo podria ser un tema generacional de les iaies, però de la gent jove difícil”. Ara bé, fa una proposta: “Potser el que hem de fer és crear els nostres propis codis. Com anar a lligar al casal La Tafanera, durant l’hora que s’hi va a recollir la cistella de verdura ecològica”.
Una idea similar a la de l’actor i dramaturg Pau Gómez. “Es podria aprofitar per parlar amb els mercats municipals. Posem una hora? Seria el lloc perfecte per lligar a Terrassa. Així la gent coneixeria els mercats i aniria allà a comprar”.
Lligar presencialment?
En tot cas, sembla que la crida a lligar a un supermercat torna a situar la idea de lligar en un espai físic. I no tant a les App de flirteig, tan populars des de fa una dècada, com Tinder, Grinder, OkCupid, Bumble…
Un dubte que genera punts de vista més entusiastes i d’altres més escèptics. D’aquest segon grup és el politòleg Jordi Mercé: “Per mi, seria una tornada a la presencialitat si realment es recuperés l’essència del flirteig: o sigui, l’espontaneïtat”. De fet, a parer seu, hi ha molt de digital, en tot plegat: “Aquesta campanya em sembla més quelcom que la gent fa per poder penjar a les xarxes socials, que no pas que la gent veritablement vulgui lligar de forma més tradicional. És una mica com deixar la pintada del “I was here”.
Les App de flirteig són molt populars
Una opinió compartida per l’artista plàstica Cecília Canal. “No ens flipem. La presencialitat no es recuperarà mai a través de la viralitat: la gent, tot i anar a veure si lliga al Mercadona, ho farà mòbil en mà. Sigui per documentar-ho a Instagram o TikTok, sigui perquè li està explicant a la seva amiga com li va, o sigui perquè se sent sola i el mòbil l’acompanya”.
De fet, les App de flirteig són molt criticades per Gala Porté: “Hem traslladat les dinàmiques de consum capitalista a les relacions sexeafectives i això ens està dificultant establir relacions significatives”. Tant a ligar digitalment com presencialment. “No fer matx genera un sentiment de frustració. I contribueixen a la cossificació de les persones, i sobretot de les dones. D’aquí que creugui que estan reproduint les mateixes dinàmiques nocives. “Una oferta i una demanda. Avui es parla de mercat sexual”, explica Porté, per apuntar que ja sigui enf ormat digital o presencial, cal lligar amb una ètica de l’afecte i la responsabilitat emocional.
Mentre que la poetessa Irene Parrita posa èmfasi en la contradicció del “codi Mercadona”: “Si hem de portar una pinya, potser és un senyal què estem perdent habilitats quan actuem de forma presencial, com ara atrevir-se a lligar”. I es demana: “Per què una pinya i no una mirada, quan no estàs més que a un metre de l’altra persona?”.
Una mica més animat sobre la recuperació del fet presencial és la llibretera de Synusia i experta en xarxes socials Maria Cardona. “Després del boom de la pandèmia, crec que està havent-hi ara un rebuig als entorns digitals. A l’educació ja s’està veient que estan tirant enrere el tema de les pantalles. I crec que socialment potser s’està arribant a un cert cansament, amb el fet que sempre hi ha hagut una nova App per a tot”.
I també Pau Gómez: “Recuperar la presencialitat és meravellós, lligar és molt xulo. Cadascú decideix com es vincula a les altres persones: presencialment a una discoteca caríssima, a un supermercat…”
Elitisme Vs populatxo?
Curiosament, el fet que no sigui la discoteca és un dels fets que més li interessa a Maria Cardona, de tot plegat. “M’agrada que l’escenari de lligar no hagi estat un Beach Club d’Eivissa o una discoteca que costa 10 euros entrar-hi”. I aprofundeix: “Mola que sigui un lloc mundà com un súper. I a més, dels barats. És una radiografia més real de la vida i crea una narrativa més del populatxo”.
Tota manera, critica l’empresa Mercadona. “Fa ràbia que no es parli de la manca de drets laborals dels empleats”.
Màrqueting o espontani?
De fet, la majoria de consultats coincideix a apuntar que tot sembla una campanya de màrqueting orquestrada per la mateixa empresa valenciana.
Irene Parrita apunta que l’empresa haurà contactat amb 4 o 5 “influencers”. “I ho han fet molt bé, perquè un supermercat és de trànsit diari: a nivell de ‘target’, hi ha d’anar tota la població, a cobrir una necessitat bàsica, com és l’alimentació”.
Els bars del carrer de la Rasa, un clàssic per lligar
Jordi Mercé fins i tot apunta el motiu: “Jo veig una clara campanya, ja que Mercadona estava patint una contracampanya a les xarxes socials per la pujada de preus abusiva. Normalment, cap d’aquestes coses és per atzar”.
“Guilty Pleasure”
Premeditat o no, han aconseguit que tothom en parli. Però moltes reaccions han estat des d’un punt de superioritat. Una mena de “guilty pleasure”, com llegir la revista Cuore i no voler reconèixer-ho en públic.
Irene Parrita enraona: “Sembla com un pecat vergonyós. Quanta gent voldria fer-ho, però no s’atreveix? O quanta gent hi va a provar, però no li diu a ningú, per vergonya?”. I afegeix: “Fer lo de la pinya sembla una mica de l’Esplai, en el fons fa una mica de vergonyeta. Queda fora de com ens hem après a relacionar-nos. Així que és divertit, però alhora t’exposes molt”.
Jordi Mercès mou posicions: “Guilty pleasure’ és el got amb orxata i una bola de gelat quan fas “regiment”. Lligar no hauria de ser cap competició ni un fet reprovable”.
Safareig i Cruising
I és que sovint, aquesta idea de fer safareig ha estat criminalitzada de la masculinitat hegemònica. Pau Gómez sosté que fer safareig és meravellós. “Connectar opinions, descobrir que fa la gent en casos així, és com un experiment de la societat”. Parrita, a més a més, afegeix: “Sembla una mica com un cruising hetero. Com si haguessin tret la part criminalitzada del cruising, que la dissidència LGTB vam crear per tenir espais. I potser que ara els heteros ens estiguin comprant la proposta?”.
Els pipicans tenen fama de ser un nou escenari per conèixer gent
On es lliga a Terrassa?
Consultem l’entitat de referència en terrassenquisme, La Xemeneia: “La majoria de nosaltres, tenim o hem tingut afers sexeafectius amb persones conegudes en colles castelleres, esbarts, diables … Però també tenim gent que hem viscut moments ‘interessants’ o que han conegut les seves actuals parelles en llocs o bars mítics de la ciutat. Fins i tot, millorant aquesta campanya de màrqueting tiktokera, tenim algun membre que ha triomfat, coneixent la seva parella a la BCT!”, expliquen des de l’entitat.
I rematen: “Des de la Xemeneia estem per la coneixença presencial. Millor en un Treure Ball al parc de Sant Jordi o a l’Espai la Taifa de Festa Major (que s’hi lliga molt), que no pas a una discoteca de la Zona Hermètica”.
De fet, històricament s’havia lligat molt -es diu vox populi- al costat del futbolí Facto Vell (a Ca n’Aurell). I encara abans, a la Plaça Vella, quan encara hi passaven els cotxes. Més recentment, hi havia la tradició de quedar davant de la botiga Pull and Bear de la Rambla. O a la plaça Ricard Camí, on s’ajuntava ambient d’skaters.
I avui? Una consulta informal entre cercles propers apunta idees com al correbars de Diables, al Rasacrucis (per Festa Major), al Club Natació i als gimnasos en general, als pipicans i passejant el gos per Vallparadís, a classes de salsa…
I com no: als bars de la Rasa. Sobretot, a partir de les 4 de la matinada.
