Fem un viatge per la història de pianos cedits per músics i particulars a entitats de la ciutat per reiniciar una nova vida de concerts. Són peces construïdes en tallers de referència internacional que destaquen per la seva qualitat sonora i el seu bell disseny
El “Kawai” d’Ingrid Cusidó (Llibreria Abacus / Gran Casino)
Al fons del primer pis de la llibreria Abacus, a l’antiga sala de ball i concerts de l’edifici del Gran Casino, reposa un piano de la marca japonesa Kawai, negre, de mitja cua, que pertany a la pianista terrassenca Ingrid Cusidó. De les seves notes han sortit peces de Haydn, Brahms, Albéniz, Granados i molts altres compositors. “És un piano de segona mà –explica Cusidó– que vaig comprar quan vivia a Londres, on compaginava concerts i classes, i va venir amb mi, l’any 2016, quan vaig tornar a Terrassa. Aquí em vaig comprar un altre Kawai, nou de trinca. Els dos pianos no caben a casa. Així que, aquest any, vaig pensar a fer una cessió a una entitat idònia –en aquest cas ha estat Abacus– que li pogués donar una nova vida musical. Hem signat un contracte de cinc anys, i es pot rescindir i renovar si les parts ho veuen necessari”.
Cusidó diu que la cessió té l’objectiu de posar el piano a l’abast de joves intèrprets que comencen i també dels professionals en un espai, a més, que té una acústica excel·lent. La intèrpret ja ha posat fil a l’agulla i ha programat un cicle de concerts que s’estrenarà a la tardor, el 26 d’octubre, amb Meritxell Cusidó (flauta) i Rodrigo Alvarado (guitarra). La programació, que serà dos dissabtes al mes a les 18 hores de la tarda, continuarà fins a finals d’any amb recitals de solos de piano, amb el Kawai cedit, de Juan Rezzuelo (9 de novembre), Rodolfo Ritter (23 novembre) i Daniel Pereira (7 de desembre).
La concertista i professora es mostra il·lusionada que el cicle funcionarà, donat que la llibreria per si sola ja compta amb una afluència de clients fidels per la compra de llibres i material i altres activitats culturals. Amb Abacus, Cusidó estén les seves col·laboracions amb entitats per promoure la música. La pianista condueix a l’Ateneu Terrassenc un cicle de trobades musicals, que se celebren un cop al mes i que tenen força públic.
El regal del Tete Montoliu (Amics de les Arts i Joventuts Musicals)
Aquest piano, també un Kawai de color negre, prové del Club Jazz Terrassa i de la Nova Jazz Cava de la ciutat i es troba a la sala d’actes d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals. És un regal del reputat pianista internacional Tete Montoliu per substituir el piano de l’antiga Jazz Cava del carrer de Sant Quirze, que va quedar malmès per una inundació que va patir l’edifici l’any 1971.
Susanna Carmona, coordinadora de Jazz Terrassa, explica que davant d’aquell succés, “els membres del club, juntament amb el Tete, van recórrer a demanar ajudes al Ministerio de Cultura per adquirir un piano nou, però es van denegar. La sorpresa majúscula va ser quan el Tete es va oferir a comprar-ne un de nou -va ser durant un dinar amb el Valentí Grau, director artístic de Jazz Terrassa- i va complir de seguida amb el seu propòsit. Van comprar la peça en un comerç de Barcelona”.
El Kawai del Tete va presidir l’escenari de les caves, l’antiga i la nova, al llarg de més de trenta anys, i va ser l’instrument estrella de les programacions de jazz del festival anual i de la temporada estable. Pianistes de renom han interpretat les seves melodies: Tete Montoliu, Albert Bové, Kenny Barron, August Tharrats, Ignasi Terraza i molts d’altres. Com diu Carmona, és un piano que “ha lliurat moltes batalles, però sempre amb molt bon so i bona nota perquè s’ha cuidat des del primer dia amb els ajustaments i restauracions imprescindibles”.
L’any 2003 el Club Jazz Terrassa va decidir substituir el Kawai per un piano nou que és un Yamaha C3, que es va comprar gràcies a les aportacions d’empreses locals. El piano regalat pel Tete (fet que consta en una placa adherida a l’instrument) es va cedir llavors als Amics de les Arts i Joventuts Musicals i el van instal·lar a la sala d’actes de l’entitat cultural. Des d’aleshores, està disponible per concerts de clàssica, jazz i altres gèneres.
La herència dels Alegre (Museu de Terrassa. Casa Alegre)
L’any 2018 va ser la “joia” triada pel Museu de Terrassa amb el Dia Internacional dels Museus. Es tracta d’un piano negre de cua Blüthner, de la fàbrica alemanya del mateix nom, que, segons els experts, té una sonoritat de màxima qualitat. L’instrument va ser construït en plena Segona Guerra Mundial (1939-1945) i es va poder salvar de la contesa bèl·lica. La fàbrica, de gran prestigi al món, fou destruïda el 1943 per un bombardeig de les tropes aliades, però la família Blüthner no va defallir i dos anys més tard, el 1945, acabada la guerra, va reobrir l’empresa a la seva seu de Leipzig.
No se sap ni quan ni com va arribar el piano a un comerç de Barcelona. El cas és que, cap a l’any 1950, el matrimoni terrassenc format per Joan Fontanals Alegre (fill de Jaume Fontanals i Guillemot i Mercè Alegre de Sagrera) i Rosaura Juncosa Talamàs, van entrar en aquest comerç i es van enamorar d’aquest Blüthner que van adquirir pel seu ús particular. El piano va viatjar fins a Terrassa i, en concret, a la Casa Alegre de Sagrera que és on tenien la residència familiar.
El destí és capritxós. I, en el cas que ens ocupa, es compleixen les coincidències perquè, des de llavors, la peça de música es va sumar a la història de la família Alegre de Sagrera i la seva residència. I anys més tard, el 1974, va passar a ser un objecte preuat de patrimoni municipal donat que l’Ajuntament va comprar el piano a Joan Fontanals Alegre per valor de 40.000 pessetes. El Blüthner va estar en repòs durant molts anys fins que, finalment, el Museu de Terrassa va fer la restauració adequada per donar-li una nova vida musical.
L’any 2017, al setembre, el piano va deixar de ser una peça de mobiliari per esdevenir instrument musical. Es va reestrenar amb un concert a la mateixa Casa Alegre a càrrec de joves intèrprets vinculats a la càtedra del qui fou pianista i mestre terrassenc Miquel Farré de l’Escola de Música-Conservatori Professional de Terrassa. Uns dies abans s’havia fet una conferència sobre la història d’aquest piano a càrrec del lutier Josep Comella i de Gemma Ramos, aleshores conservadora del Museu de Terrassa i actualment la directora.
Una novel·la de Ramon Gener amb premi
La recerca i la troballa d’un objecte poden ser i són motiu de novel·la. El reconegut músic i divulgador d’aquest art, Ramon Gener, és l’autor d’“Història d’un piano” (editorial Columna), guardonada amb el Premi Ramon Llull d’aquest any 2024. El relat té com a protagonista un home que compra un piano de cua, un Grotrian-Steinweg, construït a Brunsvic (Alemanya) en una botiga del barri barceloní de Gràcia. És la peça que cercava des de feia molt de temps. El piano, però, amaga un secret ocult al seu interior que farà que el protagonista faci un viatge per la història d’Europa del segle XX. Gener, conductor de programes d’èxit com “Òpera en Texans”, va estudiar piano i cant. I després d’uns anys com a baríton, va encetar una nova etapa com a divulgador de la música clàssica, de l’òpera i l’art.
