Olga Tintoré, alpinista
“De tota la vida he sigut d’esquiar. Llavors, el meu marit va començar a veure algun vídeo d’aquells dels Estats Units que començaven amb les taules aquelles que no duien ni frens i va dir jo vull això”. D’aquí, va començar la seva activitat amb l’snowboard, en els anys noranta. Durant uns anys va competir i va guanyar alguns títols a Catalunya i, fins i tot, va competir a escala mundial, en diversos circuits. Actualment, encara ho practica, però sense participar en proves.
L’esport sempre l’ha atret i, després de l’aturada en el món de l’snowboard, va començar a caminar. Amb el pas del temps, va començar a fer sortides més llargues i a participar en curses com la Matagalls-Montserrat i altres. Es va anar animant i a fer muntanya, a pujar a cims de 3.000 i va anar incrementant els reptes, arribant a coronar el Kilimanjaro.
De cara a 2025, està preparant-se per pujar a l’Aconcagua. “Són tres setmanes d’expedició i s’ha de fer molta aclimatació. Esperem aconseguir-ho”, subratlla. “Fer aquestes expedicions, és un repte per a un mateix. No és ni per anar a publicar-ho enlloc ni res. A mi m’agrada l’esforç personal”.
“M’agrada sentir que m’estic esforçant, i que quan arribaré a dalt, el premi que tindré és impressionant. I no li podré explicar a ningú, perquè és el que jo veig i el que jo sento”, manifesta.
Esquiava o feia snowboard i baixava la muntanya i ara la puja. “Són sensacions molt diferents.
M’agradava la velocitat i la muntanya és diferent perquè té molts al·licients”.
