“Viatjar m’eixampla el cor i la ment i me’ls omple de vivències i aprenentatges”, assegura la terrassenca Natàlia Trullàs, membre de l’Esbart Egarenc i presidenta de Gòspel Vallès, entre altres. Guarda magnífics records del seu pas per països asiàtics, com és el cas d’Indonèsia, de qui destaca “els seus contrastos paisatgístics i, sobretot, culturals, propiciats per les diferents religions que hi conviuen”.
També remarcar que la natura que es troba allà “és exquisida” i la gent, amb les seves condicions de vida, creences, costums i tradicions, esperances i somnis, “són incansablement treballadors, amb un fort esperit de superació, amables i sempre somrients”. Té molt assumit que quan es viatja s’ha de saber “conviure i conèixer i sobretot respectar i acceptar, perquè soc a casa seva”.
D’una banda, amb la seva família va endinsar-se per Bali, “un oasi hinduista en un país majoritàriament musulmà”. Explica que “la cultura, les tradicions, la manera de fer i pensar els fa diferents” i, sobre els seus habitants, també apunta que són “immensament espirituals i compromesos amb la família i la comunitat”. Comptar amb una guia nativa i viatjar amb el seu cotxe, els va permetre “conèixer millor el país”, afegeix.
rpt
Els va cridar l’atenció els Pura, els temples d’allà, que poden ser de caràcter particular o comunitari. “Són complexos, a cel obert, perquè els déus puguin baixar a les celebracions, construïts de mar a muntanya, amb un fort lligam amb el número 3 i amb varietat de portes”, assenyala.
És una comunitat “estretament lligada a la religió, girant a l’entorn dels Pura i amb un complex sistema de rituals, cerimònies i festivitats plenes de color, que vesteixen el seu dia a dia. Algunes necessiten setmanes, mesos o anys de preparació, i molts diners”, diu.
Les Canang, generalment creades per la dona, “són les ofrenes més simples, presents al llarg del dia. És la part més important dels rituals diaris. Creuen fermament en la reencarnació”, comenta. També van veure “els infinits camps d’arròs, llacs i rius; caminat per la selva tropical per arribar a grans cascades amagades per la densa vegetació”.
Més tranquil·la
L’altra parada va ser a Lombok, des de Bali, una part que els va semblar “molt més tranquil·la, serena i pausada”. El tarannà religiós, segurament propicia aquesta diferència del dia a dia. “Vam gaudir d’algunes platges amb solitud total, que ens va propiciar un ritme diferent per acabar les vacances”, afirma. Algunes on van patir un vent molt fort, d’altres amb aigües calmades on poder bussejar, i altres on vigilar “la presència de micos trapelles”.
