Montse Freixa, mestra jubilada i conta contes
Després de 47 anys exercint de mestra, li va arribar el moment de la jubilació a l’Escola El Cim i el seu balanç de tot aquest temps “és molt positiu”. Del contacte amb els alumnes diu que “el meu regal amb els nens és la mirada, que és tot, és vida i quan em paren i em pregunten si els recordo i tinc la capacitat de recordar-me’n”. La seva primera formació va ser tècnica de Puericultura i, quan ja tenia 30 anys i la família formada, és quan va estudiar per ser mestra.
Considera que el món educatiu ha canviat d’ençà que va començar i opina que “l’educació d’un nen és un procés i és actitud, disciplina i perseverança” i ara no es fa i ho atribueix a què es viu en un món “amb massa presses”. Quan era mestra explicava contes i “els nens m’escoltaven molt” i ho continua fent, amb Vet aquí que.
“La Rat Soriano fa els contes i jo els explico”, assegura. Afegeix que “els nens no se m’aixequen i, per tant, no ho dec fer tan malament”. En tot cas, subratlla que “la narració oral és un altre tema que s’ha perdut i penso que l’hem de tornar a recuperar”. També opina que “el conte tradicional no s’ha de morir perquè és la transmissió de coneixements dels nostres avantpassats”. I assegura que “sempre busco un conte que m’agradi, que m’entri i amb el que pugui transmetre. Si no m’agrada, no ho faré bé”.
Fa teatre amb Els Inspirats, a la companyia 34 Passes. “És un grup molt bonic perquè hi ha gent jove que ha sigut alumne meu. És molt divertit perquè hi ha les dues generacions”, diu.
