Terrassa

Comença una verema “complicada” al Vallès

La collita de raïm d’enguany al Vallès Occidental serà una mica inferior a la de 2023. I és que les pluges de juny i juliol van arribar massa tard. Parlem amb Maria Font (Ullastrell), Pere Botifoll (Castellbisbal) i Iñigo Haughey (Terrassa)

Maria Font, collint raïm en una verema que titlla de complicada per la sequera, l’atac del fong míldiu, la invasió de senglars i la baixada del consum de vi local / david chao

La sequera crònica que pateix el camp català des de fa tres anys no s’ha assedegat amb les pluges -imprevistes i copioses- de juny i principis de juliol.

Tot i que a priori es podria pensar que les pluges haurien impulsat la producció de raïm (i de vi) al Vallès Occidental, la campanya serà igual o fins i tot menor que el 2023. “La producció d’enguany serà una mica inferior, perquè quan va començar a ploure, ja era massa tard perquè el gra cresqués amb força”, explica Maria Font, vitivinícola del celler Can Morral, a Ullastrell. De fet, la pluja bona -diu- és a la tardor o a principis de primavera.

Hi coincideix Pere Botifoll, de Ca n’Oliveró (Castellbisbal). “Ens han sortit pocs quilograms”, avança, “perquè a l’hivern, a principis de temporada, vam podar la vinya amb la previsió que seria un any de sequera”. I en haver-la preparat de cara a viure condicions dolentes, no ha maximitzat l’efecte de l’arribada de l’aigua.

A més a més, la maduració dels sucres no han estat excessivament òptimes. “La gent associa altes temperatures a què tingui el sucre concentrat i surti un vi amb més graus; però el que ens està passant és que sense aigua el raïm es tanca, perquè no es pot alimentar”, enraona Maria Font, des d’Ullastrell.

Caixes amb raïm veremat

Iñigo Haughey, impulsor de Rabassaires (i antic enòleg de la branca vallesana dels vins l’Olivera), també sosté que les pluges no han estat prou regulars. “A més, per compensar tres anys de sequera, cal molta aigua”. I assenyala que la fertilitat d’ara la marca l’estat de la terra uns mesos abans, de forma que les pluges no han arribat a temps. “Està clar que enguany seguirem amb una producció d’entre el 20 i 30% inferior al que anàvem fent abans de la sequera”, diu.

I remata: “De fet, hem de començar a pensar que potser mai es recuperen les productivitats d’abans”.

Sigui com sigui, alguns ja han començat la verema. A Can Morral han veremat el raïm macabeu (amb el que fan el cava) i ben aviat colliran el xarel·lo i la garnatxa (vi blanc i negre). I finalment el muscat i el chardonnay, amb el que faran vins dolços.

Atac de míldiu

Una de les conseqüències negatives de la pluja és que ha afavorit el míldiu. “Si plou quan el gra del raïm ja ha sortit, i a més fa calor, el fong apareix”, explica Maria Font. En el seu cas, han fet tractament de coure. “I l’hem salvat”, tot i que el raïm macabeu ha estat el més afectat.

Alerten que els senglars es mengen el raïm

“Alimentem a tota la fauna salvatge d’aquesta part del Vallès”, lamenta Maria Font. Fa referència als senglars que es mengen el raïm i fan malbé la vinya. “A un quilòmetre ja està Martorell i cap a l’altra banda arriben els polígons de Terrassa”, explica, sobre la situació geogràfica que impulsa els animals salvatges a buscar aliments en aquesta serralada d’Ullastrell. També creu que el cabirol està fent molt de mal. “I també venen guineus, conills, tudons… Fins i tot la vespa asiàtica xucla les gotes interiors del gra”, explica. A Can Morral intenten posar entrebancs. “Posem la ràdio, la petardera, banderins com de Festa Major…”. Però Font reclama una major implicació a les administracions. “Han de fer una política valenta i estructural, perquè enviant caçadors de tant en tant -i cada cop n’hi ha menys- no n’hi ha prou”, diu.

Els senglars busquen menjar fins i tot dins la ciutat de Terrassa

S’avança una mica la verema del 2024

La verema d’enguany s’ha avançat una mica per a la majoria de productors, a causa de les dificultats per madurar que ha tingut el raïm. “Tothom està collint el raïm un poc verd, per no esperar”, sosté Iñigo Haughey (a la imatge), “ja que estan deshidratades”. En canvi, altres contrades, com la masia de Ca n’Oliveró, esperaran fins al setembre per començar la verema, a causa de les varietats de raïm que tenen plantat. Tota manera, Pere Botifoll (a la imatge) no té clar si enguany vinificaran el raïm o directament el vendran a un altre celler, donada la petita dimensió de la collita que faran. Habitualment, el porten a vinificar a un celler del Penedès.

Planten més ceps locals del Terrassenc

La recuperació de la històrica varietat de raïm local “Terrassenc” avança, malgrat que a poc a poc. El gener de 2023 es va fer una primera plantada de 300 ceps a la finca de Can Font de Gaià, que no vinificarà fins al 2026. A més a més, Can Morral ha plantat aquest març de 2024 un total de 250 esqueixos de cep “Terrassenc”, el qual no es podrà vinificar fins al 2027. I als terrenys de Mossèn Oms s’han plantat aquesta primavera 1,6 hectàrees, de la qual el 20% són de ceps “Terrassenc”, de la mà del projecte Rabassaires. Així i tot, són plantacions experimentals, perquè l’INCAVI encara no ha permès la seva comercialització per al consum humà.

Plantació de ceps “terrassenc” a Can Font de Gaià / NEBRIDI ARÓZTEGUI

La producció pot remuntar al 2025 si plou com ara

Tot i que les pluges de juny i juliol han arribat tard com per millorar la collita d’enguany, sí que tenen una conseqüència positiva: que assedeguen la terra de cara als mesos vinents. “Hi haurà una recuperació de l’estat de les plantes de cep”, diu Pere Botifoll, de la finca Ca n’Oliveró (Castellbisbal). “Certament, portaven un gran estrès hídric”, afegeix Maria Font. Com que l’estat de la terra en l’actualitat marca la fertilitat de l’any següent, es pot interpretar que a l’hivern i primavera vinent els ceps estaran en millor condició i podran fer créixer el raïm amb més força de com ha anat enguany. “Signaria per tornar a tenir pluges com enguany”, diu Botifoll.

Baixa el vi català i fan una crida a comprar-lo

L’enòloga Maria Font fa uns anys que alerta de la baixada en el consum de vi, davant la cervesa; i del vi català, en detriment de l’estatal i d’altres denominacions d’origen. “Hem de fer una reivindicació per consumir el vi de proximitat, de la nostra comarca, i en tot cas de vi català”, explica. També ho reivindica Iñigo Haughey: “No està tant en auge com ens podríem pensar. Cal que la gent compri més vi local”. Una aposta perquè tota la cadena de valor posi més èmfasi en la importància del producte de proximitat. “Hem de millorar els preus, és importantíssim”, remata Pere Botifoll, des de la finca de Ca n’Oliveró, a Castellbisbal.

Vinyes ara al vallès

Can Morral, a Ullastrell
Liderat per Maria Font. Fan el Quico (vi negre) i la Quica (vi blanc), a més del Penedès Cava Clàssic i els vins d’àmfora Vinya del Xesc i Amfiteatre.

Ca n’Oliveró, a Castellbisbal
Vinifiquen una quantitat limitada de vi negre.

Can Font de Gaià, a Terrassa
Plantat el 2023, no esperen vinificar fins al 2026.

Rabassaires a Terrassa
Plantat el 2024, no esperen vinificar fins al 2027.

L’Olivera, a Sabadell i Collserola
Fan els vins Arraona (de Sabadell), Vinyes de Barcelona i el Negre Natural Can Calopa.

5 Quarteres, a Sant Llorenç Savall
Vi blanc i negre elaborat des de la finca La Muntada.

Rabassaires, a Cerdanyola
0,4 hectàrees amb què fan el vi Can Canaletes.

Rabassaires, a Sant Cugat
Plantat el 2024, no esperen vinificar fins al 2027.

Altres productors
Altres productors tradicionals que hi hagut recentment al Vallès són Xavier Garcia (a Can Rodó, d’Ullastrell), Esteve Esteve (Castellbisbal), Enric Xercavins, a la finca de Can Xercavins (Rubí), Antoni Gorgs (a Sant Cugat del Vallès), Alba de Can Pèlacs (Matadepera) i Lluís Franco, a la possessió de Can Bros (Sabadell).

To Top