Els agricultors del Vallès pateixen des de fa tres anys una sequera que ha reduït la seva producció, com ara del raïm (i del vi). També alerten d’altres ensurts, com ara l’entrada d’animals salvatges a les seves vinyes: senglars, cabirols, conills… I constaten una davallada del consum de vi català al territori. Si bé la manca de pluges és estructural, l’Administració sí que té eines per ajudar el sector agrícola a evitar l’entrada d’animals salvatges. I la mateixa ciutadania té en les seves mans consumir uns vins elaborats a pocs quilòmetres de casa nostra. Són molts els motius pels quals ens interessa un Vallès conreat: funciona com a tallafoc d’incendis forestals, afavoreix la biodiversitat ecològica, genera llocs de feina, manté la memòria agrícola… I com ho fa la ramaderia, també salvaguarda el paisatge: uns entorns que també destaquin per la seva bellesa visual. És hora que ens ho creiem: els entorns de Terrassa i les contrades del Vallès són d’un singular encant.