Jaume Pujol, físic i poeta
Es pot dir que la física i la poesia són les seves dues grans passions. Volia fer alguna carrera de ciències i per un professor de COU que “em va enamorar les Matemàtiques”, d’entrada volia fer aquests estudis. Però el docent era físic i li va recomanar aquesta formació “perquè veuràs les matemàtiques des d’un punt de vista més aplicat”. i així va ser. Treballa de professor a la facultat d’Òptica, però també està en un centre de recerca, el CD6.
És el director del Departament d’Òptica i Optometria i assegura que “he fet les tres coses que ha de fer un professor universitari, docència, recerca i també gestió”. Recorda que “he fet projectes per moltes empreses i, inclús, en el seu dia vaig crear una empresa, que es va acabar venent el 2015”.
Arran de la mort de la seva dona, trobarà refugi en la poesia. “Tot això em remou i jo no havia llegit mai ni havia escrit mai poesia i un dia, acabant una sessió de teràpia, la terapeuta em diu i tu per què no fas poesia?” i aquí va començar tot. “Ho vaig provar i em va enganxar totalment i, des de llavors, ja no puc deixar d’escriure, i ja no em plantejo la meva vida sense poesia”, apunta.
“M’agrada molt escoltar el poema i també és molt curiós que, moltes vegades el poema se’n va cap on ell vol. Comences amb una idea i allò va derivant cap a una altra banda. És fantàstic”, detalla.
Ha publicat dos llibres, “El teu somriure” i un de haikus, titulat “La doble el·lipse” i té un altre poemari pràcticament acabat. Es planteja explorar “escriure poesia sobre fenòmens científics”
