“És com viatjar a un altre món”. Ho diu la treballadora social egarenca Paula García Baldán quan rememora el seu viatge a Islàndia, país que defineix com “la terra del foc i el gel, plena de paisatges amb un passat de grans erupcions volcàniques”. És una illa “plena de meravelles de la naturalesa”, que quasi sembla que, ella mateixa, a través de les formacions de lava, “es protegeix de l’ésser humà”, explica. En resum, “una illa on nosaltres no som el centre”, apunta.
Van organitzar el viatge de manera que van com dividir l’illa “en quatre parts i anàvem veient per trossos i fent una mica de ruta”. La part del sud és on hi ha més gent, “és la part més turística”, assenyala, mentre que “a mesura que et vas apropant cap al nord, pràcticament no hi ha gent”.
Es van convertir en autèntics caça aurores boreals. “Excepte els tres primers dies o quatre, la resta vam poder veure aurores boreals pràcticament cada nit i és una passada”, assenyala. Van llogar un 4×4 i “anàvem a fer ruta i ens ficàvem pels boscos vigilant, perquè allà segons com punxes la roda de seguida. Hi havia dies que hi estàvem fins a dues hores buscant i fent fotos i quan paràvem era maquíssim veure-ho”, subratlla.
Explica una curiositat, relacionada amb les seves parades per dormir. “Estem acostumats als Airbnb aquí i allà vam fer “Guests House” i algun bungalou. Arribaves a la casa, que és com un apartament, una casa compartida i no tens clau, no hi ha recepció. Llavors a tu t’envien al correu electrònic una contrasenya i amb ella entres dins de la casa i normalment et trobes que a la teva habitació tens la porta de la clau per fora”, manifesta. “No hi ha recepcionistes i és molt curiós perquè ningú roba res. No hi ha vigilància i pots deixar les cases obertes, els locals, els centres comercials”, afegeix.
Totes les estacions
Recorda també un dia en què van passar “d’un sol brutal”, a fer un vent, “que no podíem baixar del cotxe perquè volàvem”. També va començar a ploure “d’una manera exagerada, allò em semblava el diluvi i després, va començar a nevar. En un moment, en un dia, amb molt poca estona, vam passar per totes les estacions”, diu.
De la gent d’allà assegura que “és molt seva, no són excessivament simpàtics”. Però no se li acaben les definicions d’Islàndia. També detalla que es tracta de “l’illa que gela i el fred t’omple el cos i el sol il·lumina les 24 hores del dia”. O, també, l’illa dels vikings, “amb una sola carretera on no veuràs més habitants dels que té Terrassa”. Ben mirat, la conclusió és que “Islàndia té vida pròpia”.
