Després de la investidura aquest dijous de Salvador Illa com a nou president de la Generalitat de Catalunya, la Cecot ha emès un comunicat aquest divendres en què demana celeritat en la formació del nou Govern, de qui espera que “pugui iniciar els diàlegs, negociacions i acords pertinents per poder implementar les mesures necessàries per recuperar la plena normalitat de les institucions catalanes i impulsar mesures per donar suport al creixement econòmic“.
La patronal amb seu a Terrassa ha rebut en positiu especialment dos dels quatre eixos anunciats durant el discurs d’investidura d’Illa: la cohesió social i la prosperitat econòmica fonamentada en la sostenibilitat i la transformació digital. En aquest sentit, des de l’entitat empresarial demanen que el nou executiu català impulsi polítiques de suport a l’empresa per aprofitar la conjuntura econòmica, que la Cecot considera que actualment és favorable, i “per assentar bases sòlides de canvi de models de suport a la competitivitat”.
Reformes estructurals
En la mateixa línia, l’organització multisectorial insisteix en la seva reivindicació d’avançar cap al màxim consens polític “per resoldre, des de la política, les reformes estructurals pendents al país; des de les infraestructures, passant per la sanitat, l’ensenyament o l’administració pública”, i demanarà al president de la Generalitat, al nou Govern i als partits que conformen l’arc parlamentari, “coratge polític per tirar endavant reformes, realitzant els acords necessaris i cercant el màxim consens per tal de dur-les a terme amb èxit”. Els insta a fer-ho conjuntament amb les organitzacions de representació empresarial i alerta que exigiran una mirada transversal en la implementació de mesures que analitzi l’impacte i prioritzi les microempreses, els autònoms i les pimes, que, recorden, representen el 98% del teixit productiu català.
La Cecot celebra que Illa, durant la seva intervenció al Parlament, mencionés la necessitat de reformar l’administració pública i la necessitat que el Parlament legisli sota criteri de simplificació administrativa i d’eficiència. “Hi ha un excés de burocràcia, un excés de lleis i normatives, complexes, algunes d’elles fins i tot arriben a contradir-se… cal endreçar, reduir i simplificar. I no només ho estem reivindicant per les empreses sinó que és quelcom que també té un impacte directe sobre la ciutadania”, ha afirmat en múltiples ocasions Xavier Panés, president de la Cecot.
Reindustrialització i sistema de finançament
El teixit empresarial representat per la patronal amb seu a Terrassa exigirà al nou Govern que “alineï totes les polítiques d’actuació i les orienti a la reactivació econòmica i la reindustrialització del país”. L’entitat assegura que vetllarà per l’impuls a la indústria catalana i la reindustrialització amb l’objectiu d’assolir un pes industrial del 25% del PIB, “una fita marcada fa dècades, però encara no assolida”, afirma Panés.
Fent referència al sistema de finançament per Catalunya, que ha estat un dels elements centrals de l’acord PSC-ERC-Comuns per la investidura, la Cecot recorda que s’ha manifestat reiteradament a favor d’una “necessària millora que suposi un finançament més just per Catalunya” i explica que vetllarà de prop el desenvolupament de l’acord, del qual Panés, tal com ha expressat en comunicats anteriors, diu ser “conscient que els partits hauran de continuar aplicant la negociació contínua durant la nova legislatura per arribar a acords, definir propostes i concretar mesures en benefici de tota la ciutadania catalana”.
Amnistia i desjudicialització
Finalment, la patronal acaba el seu comunicat assenyalant que manté “la importància de tornar a la normalitat institucional i acabar amb el llarg període de judicialització de la política que s’ha demostrat, històricament, com una via no efectiva. Posant per davant el respecte a la justícia i a la tasca dels cossos de seguretat, la Llei d’Amnistia, aprovada recentment, hauria de marcar un nou període de normalitat democràtica i retornar a l’àmbit parlamentari el debat de qüestions polítiques, desjudicialitzant conflictes que no haurien d’haver transcendit del marc del diàleg polític”, diu.
