Carrer del Pare Llaurador
Districte: 4
Barris: Ca n’Aurell i La Maurina
Longitud: 962 metres
Codi postal: 08224
Numeració: Senars, del 3 al 275 i parells, del 12 al 272
En tota invasió, ho diu la història, hi ha repressió. Com en tota guerra o conflicte. Ha passat, passa i, dissortadament, passarà. És l’opressió del que es veu més fort o la del vencedor perquè, com diu un pare a un fill al final d’una pel·lícula, després de la guerra no arriba la pau, arriba la victòria. Va passar a aquesta ciutat quan van entrar les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió. I, com hem vist en altres pel·lícules o hem llegit en llibres, hi va haver algú que es va dedicar a frenar aquesta fam de reprimir als vençuts o als que, simplement, vivien a la població conquerida.
Aquest va ser el tarannà de Pere Llaurador, un frare franciscà del Convent dels Recoletos que va viure aquells dies amb un repte, el d’intentar apagar la ira de l’exèrcit que manava el general Feliciano Bracamonte y Rodríguez de las Varillas. Van ser tres dies de 1713 per recordar i també per oblidar, en concret els 3, 4 i 5 de setembre.
Llaurador, davant de les ànsies dels ocupants per incendiar i saquejar la ciutat i ves a saber quines altres salvatjades, va intercedir perquè la clemència guanyés a la barbàrie. Tot i això, va haver d’ajudar a enterrar un bon nombre de morts.
La “r” que mancava
Fins a l’any 1979, aquest carrer dedicat al frare Llaurador va lluir el nom de Padre Llauradó. Afortunadament, es va restituir la lletra “r” que mancava al seu cognom. Algun tros d’aquest carrer, en temps pretèrits, formava part del Camí de Montserrat, que partia de Barcelona i entrava a Terrassa pel camí de Sant Quirze.
Per si algú s’ha quedat amb ganes de saber més de Bracamonte, només dir que, després de la caiguda de Barcelona, va exercir, interinament, de governador de les vegueries de Girona i de Vic, fins a l’any 1715. El 6 de juny de 1716 el van nomenar governador militar de Saragossa. L’any 1729 va accedir al màxim càrrec castrense, el de capità general.
