No va ser per capritx, segurament, sinó per motius diversos i raonables, per divergències en el temps, per respecte a la tradició en el moment d’una nova assignació de nomenclàtor. La qüestió, però, és que a Terrassa hi ha un grapat de carrers i places, d’espais públics, amb els noms repetits: l’aigua, per exemple, està doblement homenatjada, i Montserrat ho està, almenys, per partida triple. En aquestes pàgines us oferim mitja dotzena d’espais amb designacions, com a mínim, duplicades
Castellar
És un camí i una carretera
Un munt de barris travessats per dues vies cosines germanes
Fora del nucli urbà, és la C-1415a, de Sant Sadurní d’Anoia a Sentmenat. Dins del casc ciutadà és la carretera de Castellar, la que condueix a aquesta població limítrofa amb la de Terrassa, una via que ha estat un eix rellevant en la història de Terrassa. Als seus voltants (tot just on neix) es va construir l’Escola Industrial, i s’hi van aixecar naus i habitatges vinculats a l’activitat fabril. Travessa cinc barris: les Arenes-la Grípia-Can Montllor, Sant Llorenç, Ègara, Vallparadís i Plaça Catalunya-Escola Industrial. Però la carretera no està sola quant al nom. No gaire lluny es troba el carrer del Camí de Castellar (Sant Pere Nord i Sant pere), que anava de Sant Pere de Terrassa a Castellar del Vallès.
————————————-
Ègara
Record del nom romà de la ciutat
Tenim rambla que va ser riera, tenim carrer i tenim barri
Ègara segueix present en forma de sediment cultural, fins i tot al gentilici alternatiu: som terrassencs, som egarencs. Ègara era l’antiga ciutat romana que correspon a la Terrassa actual, i va ser bisbat del segle V al VIII. Potser per això el nomenclàtor li dedica distincions específiques i per duplicat en sengles vies. La principal, l’artèria de la ciutat, la rambla d’Ègara. “Rambla” significa en àrab quelcom semblant a curs d’aigua intermitent, i en aquesta ciutat solcada de torrents no es pot oblidar que la rambla d’Ègara, situada entre el passeig del Vint-i-dos de Juliol i la carretera de Montcada, segueix el recorregut de l’antic llit de la riera del Palau. Però també tenim, al barri de Sant Pere, el carrer d’Ègara. I, amb el mateix nom, un barri que va tenir l’embrió en un grup de cases amb pati aixecat per l’Obra Sindical del Hogar l’any 1952.
————————————-
Cap a Ponent
Orientats al sol que cau daurat
Difícil competència del carrer amb la llarga circumval·lació
Carreteres, avingudes o rondes mantenen preponderància urbana i popular. Acostumen a absorbir molt de trànsit, fet que els atorga etiqueta. Semblen afectades d’una certa fanfarroneria enfront de carrers, carrerons i alguna plaça apocada. A Terrassa disposem de la ronda de Ponent (nom antic: 48-A), vial de circumval·lació que discorre pel curs del transvasament de la riera del Palau realitzat després de les riuades de 1962. Està en el sector oest de la ciutat; és a dir, en el sector de ponent, i abasta barris com Can Boada, Poble Nou-Zona Esportiva, la Maurina i el Roc Blanc, de l’avinguda de Joaquim de Sagrera a la de la Lacetània, al límit nord. El carrer de Ponent, a Sant Pere, també es diu així per la seva orientació. Li resulta difícil competir amb una ronda, però existeix. Es troba entre el Camí de Castellar i el carrer d’Ègara. Tot quadra.
————————————-
Aigua
Commemoració i element
Una rotonda cabdal i un carrer en un polígon
Aquí el contrast és tan obvi com el lligam. A l’esquerra, el carrer de l’Aigua, sense més vida que la conferida per l’activitat industrial, ja que està localitzat al polígon Els Bellots, entre l’avinguda del Vallès i el carrer del Foc. Va ser batejat així en al·lusió a un dels quatre elements bàsics del comportament físic com s’entenia en doctrines clàssiques. La plaça de l’Aigua és una altra cosa, una rotonda clau que enllaça les avingudes de Jaume I i de l’Abat Marcet, la rambla de Francesc Macià i la carretera de Matadepera. El brollador i el monument del Tall (per a molts, “l’aleta del tauró”), patrocinat per Mina amb motiu del seu 150è aniversari, es van inaugurar el 25 d’abril de l’any 1992.
————————————-
Montserrat
Raval, carrer, barri
La presència directa o indirecta del massís
És un dels noms, encara, més comuns a Catalunya. Ni ha poc gaudi visual millor que el de contemplar, en la llunyania, la muntanya de Sant Llorenç amb la corona de la Mola i, a l’altra banda, el massís de Montserrat amb les seves dents de serralada. I això ho podem fer a Terrassa, ciutat que té dedicats a Montserrat tres espais: un barri, un carrer i un raval. Als dos primers, la referència és directa al massís (1.236 metres) i centre marià i espiritual. El raval de Montserrat, plaça on es troba l’Ajuntament, lloc de pas de milers de persones cada dia, deu el seu origen al raval de cases construïdes fora de les muralles de la vila, disposició que seguia el camí de Terrassa a… Montserrat.
————————————-
Saragossa també era fonda
Una curiosa denominació
De la placeta del Centre a un carrer de Torre-sana
Dues Saragosses? Sí, però amb una mica de trampa. El carrer de Saragossa, entre el de Salamanca i la plaça de Vilardell, a Torre-sana, està dedicat a la capital aragonesa i comparteix barri amb altres vials batejats amb similar objectiu: Palència, Zamora, La Rioja… I per què es diu igual la placeta cèntrica entre el carrer de la Rasa, el Camí Fondo, el carrer Nou de Sant Pere, el de Sant Pere i el del Teatre? Perquè allà, on és ara l’estanc, hi havia la Fonda Saragossa. Es va obrir cap al 1860.
