Treballen de 7.15 a 14.20 hores i aquest divendres han eliminat en uns minuts tant la marca deixada per un tal Bunk fins a una pintada política. Netegen missatges ofensius i les estranyes signatures, aquests “tags” a vegades indesxifrables, intransferibles, que inunden façanes, murs, monuments, en una proliferació de taques, formes bombades, frases de troballa desigual, que porta de cap a administracions públiques, veïns i comerciants. Són Sergio Flores i Marc Durán, els integrants de l’equip antigrafits muntat per l’Ajuntament de Terrassa. Si parlem de “tags”, poden eliminar-ne fins a 200 en un dia. Els queda molta feina encara.
L’Ajuntament afirma que enguany ha doblat el pressupost destinat a esborrar grafits en edificis públics: de 50.000 a 100.000 euros. I ha contractat dos operaris per al programa d’enguany, posat en marxa després d’un treball de camp. Els operaris són ells, el Sergio i el Marc, de 48 i 47 anys respectivament. Són el duo de la neteja de pintades. Diuen que els companys encara no els han posat un sobrenom d’aquells divertits, a vegades en excés graciosos. L’equip antigrafits sí, aquest ja val.
El duo va començar la seva activitat el 18 de maig. El seu treball s’efectuava abans en la unitat d’Infraestructures i Espais Verds de l’Ajuntament, però es tractava d’una funció més, d’un servei sense assignació pròpia i realitzat per operaris que igual feien això, netejar pintades, que altres tasques de manteniment urbà. El Sergio i el Marc “s’han incorporat a la plantilla per fer només això”, afirma Xavier Martínez, cap de la unitat d’Infraestructures i Espais Verds. Són l’equip antigrafits.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
No es coneixien d’abans, però estan “molt compenetrats”, diuen tots dos. Potser és l’edat similar, potser les aspiracions, però, sobretot, la contentació, almenys inicial, sembla relacionada amb la promptitud amb què s’aprecia el resultat del treball. Com Beppo Escombriaire, però més ràpids, menys donats a l’abstracció que el personatge de “Momo” que veia el carrer brut davant d’ell, net quan ell ja havia passat. “Reconforta veure el canvi en les parets després del treball. Hi ha bon rotllo perquè sents el retorn de la ciutat. Molts avis, per exemple, ens ho agraeixen. És estimulant treure grafits d’un parc infantil”, apunta el Marc. “Fa poc, uns veïns ens van agrair el treball fet al carrer d’Edison. I el mateix ens va passar a la passarel·la de Sant Valentí”, afegeix el Sergio.
“Reconforta veure el canvi en les parets després del treball. Hi ha bon rotllo perquè sents el retorn de la ciutat. Molts avis, per exemple, ens ho agraeixen. És estimulant treure grafits d’un parc infantil”, apunta el Marc
La jornada comença amb la reunió matutina en la seu del servei municipal, al carrer de la Igualtat (a les antigues Brigades). En la trobada s’acaben de perfilar les comeses de cada operari, no sols del Sergio i el Marc. Només es perfila, s’implanta algun canvi si s’escau, perquè el treball ja s’ha planificat dies enrere mitjançant un programari específic, un sistema d’incidències elaborat amb una infinitat de fotos, emplaçaments i altres informacions amb les quals es configura el programa d’actuació de diversos dies. L’equip va alternant districtes. Aquesta setmana li ha tocat al 6, amb el Sergio i el Marc emprant-se a fons a endreçar una plaça de la Grípia. Cada tres o quatre dies, canvi de districte. Resolen una mitjana de quatre incidències al dia. Cada incidència és un punt, un espai. A vegades hi ha sis “tags” per metre quadrat. A vegades, només una pintada que n’ocupa molts més. La xifra d’incidències per resoldre a la unitat és, ara per ara, de 700.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Tot està planificat, però tenim marge d’autonomia. És possible que arribem a un lloc i ens trobem amb més grafits dels esperats”, apunten els operaris. En aquests dies caniculars, un servei pot alterar-se perquè el lloc en qüestió és un forn caldejat pel sol implacable a determinades hores, i llavors s’imposa un canvi de plans.
Els tres mètodes
L’equip ha actuat aquest divendres al carrer de la Font Vella per erradicar firmes i missatges, pintura i marques de retolador, que de tot hi havia tant a la façana lateral de l’edifici on se situa la font com al costat, en unes portes metàl·liques de registre. Aquests immobles, però, no són municipals. Per què s’hi actua? “Perquè estan a tocar d’un mural”, respon Martínez. Aquesta és una de les excepcions a la regla: la brigada només neteja patrimoni municipal.
Ho ha fet a la Font Vella amb dos dels tres mètodes que utilitza de forma habitual: la pintura directa, amb un color igual o semblant a l’original, i aconseguit amb proves prèvies; i la neteja amb dissolvents en superfícies menys poroses. El tercer procediment és el sorrejat amb mànega, una aplicació amb pressió abrasiva d’un preparat de sílice, que poleix la superfície i que a vegades, a planxes metàl·liques, obliga després a aplicar activadors d’òxid per retornar a la peça la textura original. Tot el material està a la camioneta amb la qual l’equip antigrafits es desplaça per tota la ciutat. Ho tenen clar: “Lluitem contra actes vandàlics”, subratlla el Marc. I això reconforta.
