Nani Santos, cuiner
Els diumenges li agradava ajudar al seu pare quan cuinava a casa i, després, quan ja anava fent-se més gran i quan havia d’espavilar-se pel seu compte “m’anava cuinant coses i m’agradava el fet de cuinar jo i de provar coses”, apunta. Per això, quan va haver de decidir què estudiava, tenia clar que volia fer cuina. Va saber de l’Escola Joviat, i no ho va dubtar gens.
“Jo no era d’estudiar, era més de pràctica i els graus mitjans són més de pràctica”, comenta. Sabia que a aquesta feina “comporta uns sacrificis”, però ho tenia molt clar. I es va treure el títol de cuiner i de cambrer en tres anys. Va començar treballant a un hotel de Cambrils, quan encara estava formant-se, i després va entrar a treballar al restaurant El Cel de les Oques, a Terrassa, un lloc que “em va servir molt per aprendre”, afirma.
Posteriorment, va estar a un establiment d’un amic seu, a Barberà del Vallès i, més tard, va tornar a la ciutat i va estar al restaurant Al Panino. Va passar per una rostisseria fins que va entrar a Cal Mista, on treballa en l’actualitat. Diu que la cuina ha canviat una mica, amb tècniques innovadores, però creu que “cada cop anem tornant al que serien els orígens de la cuina tradicional”. “S’ha de tractar que el producte sigui el principal, sense camuflar-lo amb moltes històries per sobre”, opina.
Han proliferat els programes de cuina a la televisió i admet que li agraden, però no li agradaria “participar-hi”. “La cuina, per a mi, requereix temps i dedicació”, manifesta.
