Carrer de Miquel Vives
Districte: 1
Barris: Cementiri Vell i Plaça Catalunya / Escola Industrial
Longitud: 685 metres
Codi postal: 08222
Numeració: Senars, del 5 al 101; i parells, del 2 al 128
Buscant el significat etimològic del mot “espiritista”, apareix això: “Persona que segueix i practica l’espiritisme”. Si, seguidament, es busca la definició de la paraula “espiritisme”, el resultat és aquest: “Doctrina que creu que es pot establir comunicació amb els esperits dels morts a través d’un mèdium”. Tota aquesta tirallonga és perquè el protagonista del carrer que es tracta en aquesta ocasió se li atribueix aquest concepte, el d’espiritista, i també el de filantrop, és a dir, aquella persona que ajuda a altres de manera interessada.
Posada en escena la doble titulació (també se li atribueixen altres, com a músic o homeòpata), podríem dir-ne del personatge, Miquel Vives i Vives, toca una breu biografia per centrar la seva figura. Nascut a Barcelona l’1 de desembre de 1842, va establir-se a Terrassa poc abans de fer la trentena, l’any 1871. Va ser el fundador de la Federació Espírita del Vallès, un any més tard.
Va ser un home perseguit per la malastrugança, el que va motivar aquesta atracció per l’espiritisme. Malalties, morta prematures i altres desgràcies en persones que estimava molt van conduir-lo cap a aquest camp, on va ser tota una eminència. El 23 de gener de 1906, quan tenia 63 anys, va morir d’una malaltia.
Davant del seu cos
En algunes cròniques, s’assegura que unes 10.000 persones van desfilar davant del seu cos per mostrar-li el seu respecte, que es va exposar a la sala de sessions d’un centre espiritista de la ciutat. Aquest carrer de Miquel Vives, però, no sempre ha tingut aquest nom.
En una etapa que va durar de 1923 a 1940, era el seu nom el que apareixia en la retolació viària. Però, a partir d’aquí, i fins a la seva restauració, l’any 1979, va ser el carrer del Cardenal Gomà que, por qui no ho sàpiga, durant la Guerra Civil no anava a favor de la República, precisament.
