Des de fa uns dies només fem que veure com diversos actors ens diuen el que hem de fer la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya. “Hate” i més “hate”.
No entrarem a valorar si aquesta és la millor manera de convèncer la militància d’ERC de votar una cosa o altra, ni tampoc –tot i que ho podem deduir fàcilment– si aquests actors pensen gaire en ERC o en el país o pensen més en els seus propis interessos. Tampoc necessitem que ningú ens convenci, A Esquerra Republicana ja estem avesats a haver de prendre decisions complexes en moments difícils i amb tota la pressió. Això sí, aprofitant el moment deixeu-nos que expliquem per què votarem que sí, i amb molt d’orgull, al preacord entre Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC.
1. Perquè és fer política en majúscules. Perquè fer política és negociar. Aquest és l’art i la ciència: negociar amb qui no pensa exactament com tu i procurar arribar a acords que siguin bons per a la gent, des dels valors que et són propis. Negociar més enllà del teu melic, però sense renunciar a les teves conviccions, és la política que transforma, la que fa avançar el conjunt del país, la que no només diu, sinó que fa l’“un sol poble”.
2. Perquè va del país. Perquè aquest preacord va del país, és a dir, de la gent. Posa sobre la taula conquestes concretes i històriques que milloraran la vida de la gent. Tenir la clau de la caixa, poder protegir i potenciar el català, establir mecanismes de resolució i seguiment del conflicte polític o la protecció i ampliació de les polítiques republicanes engegades pel govern del MHP Pere Aragonès no són qüestions menors i poden marcar un abans i un després. Són mesures i acords que ajuden a construir la nació catalana, i ho fan en un moment en què l’independentisme ha perdut la majoria parlamentària, fet que atorga encara més valor a aquest preacord. Si som independentistes és precisament per això: per tenir totes les eines per millorar la vida de la gent. I mentrestant? Mentrestant, cada sobirania que puguem guanyar ens apropa a l’objectiu final: la República catalana no és altra cosa que governar totes les sobiranies possibles!
3. Perquè no és el “qui”, és el “què”. Perquè no és el PSC o Illa, sinó QUÈ assoleix el pacte. I aquest QUÈ és històric –lluny queden el traspàs dels Mossos o el pacte del Majestic– i estratègic alhora. Històric per les conquestes que assoleix i estratègic perquè estableix de què es parlarà en els propers anys i perquè ens dirigeix al 80% del país, a tots els demòcrates i sobiranistes, ens amplia i ens fa créixer, duent a la pràctica l’estratègia consensuada per avançar: necessitem ser més i ser més forts. La sobirania fiscal, la clau de la caixa, ens farà indubtablement més forts. L’enfortiment de la nostra llengua o garantir el bé comú, també. I, alhora, aglutinaran noves persones al voltant d’un projecte, el de la República, que la millor manera que té d’atraure nova gent és fent camí, demostrant que amb la plena sobirania viuríem millor, que tenir un nou estat és la millor opció per protegir la societat, l’escola, el sistema sanitari, les empreses i els autònoms o la cultura.
4. Perquè i si… “I si no compleixen?” És clar que totes i tots tenim aquest dubte. Qualsevol acord polític sempre té aquest risc, ja que depèn de la voluntat de dues parts. Però si una cosa tenim certa són els fets. En els darrers temps hem vist com hem utilitzat la força dels nostres vots per obligar el PSOE/PSC a fer coses que semblaven impossibles: els indults, la reforma del Codi Penal o l’amnistia, els milions del FLA o els 1.500 M€ per a Rodalies. Deixeu-nos, doncs, que ens preguntem: davant dels fets, farem prevaldre la por?
“Si no ho compleixen”, el moviment independentista i el partit guanyarien arguments per ser més i més forts. I el PSOE i el PSC quedarien retratats amb una reputació que ja està molt minvada.
Però “i si resulta que els ho faríem complir?” Seria un abans i un després en el desplegament de l’autogovern. De debò serem nosaltres els que ens anticipem i deixem que ens guanyi la por votant que no al que molt probablement és el millor acord dels últims 40 anys? De debò hi renunciarem per por que no compleixin?
5. Perquè és ERC. Perquè el nostre programa electoral era clar i portava precisament aquestes quatre grans propostes: resolució del conflicte polític, finançament singular per a Catalunya, protecció del català i execució de polítiques republicanes d’esquerres. I perquè les nostres sigles són també molt clares: Esquerra Republicana de Catalunya. I aquest acord les sintetitza totes. Aquest és el resum de les nostres motivacions. Ara toca a la militància decidir si s’avala o no el pacte. Tots coincidim que l’acord és bo. Aquest divendres votarem. Ho farem després d’haver-ne parlat molt, havent contrastat opinions i pensant en el país, com sempre hem fet. Ho farem assumint les nostres responsabilitats. I ho farem nosaltres. I després? Doncs després continuarem picant pedra, treballant per cada carrer de cada poble i ciutat, deixant-nos-hi la pell. Amb l’orgull immens de ser republicans i republicanes i la responsabilitat de formar part d’una organització amb més de 90 anys d’història.
Ens posem en política per millorar la vida de la gent, perquè sigui tot una mica més fàcil. Moltes vegades toca gestionar contradiccions i frustracions. Pensant en les mestres, metges i metgesses, en les llars d’infants, en els joves i el català, en l’habitatge, en el medi ambient, amb el feminisme, cal votar “sí” al preacord. Potser amb dubtes, però cal votar “sí”. I després tancar files, fer el congrés, renovar equips, cuidar les ferides, refer-nos i tornar amb més força, perquè el país necessita Esquerra Republicana. Perquè tot està per fer i cal ser més i ser més forts per fer-ho possible!
Signants: Juli Fernàndez Olivares, secretari segon del Parlament de Catalunya, secretari general adjunt d’ERC. Olga Serra Luque, diputada provincial, regidora ERC Vacarisses. Santi Valls, regidor ERC Sabadell, secretari de coordinació municipal i mobilització. Montse Soler Pons, regidora ERC Rubí, vicepresidenta del Consell Comarcal, secretària general ERC Vallès Occidental. Toni Massana Ubach, alcalde Vacarisses, conseller nacional ERC, president comarcal ERC Vallès Occidental. Ona Martinez Viñes, tinent d’alcaldia ERC Terrassa. Jaume Puig Puig, alcalde d’Ullastrell, conseller nacional. Joan Solà Herms, alcalde de Sant Llorenç Savall. Pere Pubill Linares, tinent d’alcaldia ERC Barberà. Isaac Albert Agut, conseller nacional ERC, president ERC Terrassa. Albert Turon Vilaseca, regidor ERC Cerdanyola.
