Opinió

Al temps de la vellesa no em rebutgis

Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa

“Al temps de la vellesa no em rebutgis”. Amb aquestes paraules del salm 71 s’encapçala el missatge del papa per a la Jornada dedicada a la gent gran que avui celebrem.

El passat divendres 26 de juliol fèiem memòria dels sants Joaquim i Anna, els pares de la Verge Maria, la Mare de Déu i, per tant, els avis de Jesús.

En una societat que sovint glorifica la joventut i la novetat, i no diguem l’èxit i la força, és essencial recordar que els ancians són els guardians de la nostra història i tradicions. Les seves vides són testimonis vivents de fe, perseverança i amor. Parlant amb ells, escoltant-los, tenint-los presents, aprenem lliçons de fortalesa i humilitat, i descobrim la profunditat de la providència divina a les nostres pròpies vides.

A les nostres comunitats parroquials sovint ens adonem que la gent gran és un pilar essencial i testimoni de la transmissió de la fe. Quants avis i àvies dels infants de les nostres catequesis estan fent de veritables padrins i padrines, encara que oficialment no ho siguin! Durant tota una vida han estat fidels i perseverants, i han passat per moltes proves, potser més difícils que les que hàgim pogut passar nosaltres. I, tot i això, els tenim, dia rere dia, diumenge rere diumenge, a les nostres celebracions, compromesos a la parròquia, com a testimonis d’una fe que perdura. Per això, és important no oblidar els nostres avis i gent gran de les nostres famílies, parròquies, barris, amistats, ja que en ells descobrim un tresor molt valuós d’experiència, amor a Déu i als altres i capacitat de superar les dificultats.

En el seu missatge d’enguany per a aquesta Jornada, el papa Francesc ens diu: “La contraposició entre les generacions és un engany i un fruit enverinat de la cultura de la confrontació. Posar els joves en contra dels ancians és una manipulació inacceptable”.

En aquesta Jornada de la Gent Gran es posa l’accent i se’ns recorden valors i actituds que hem de tenir presents sempre: estimar-los, tenir-los presents, valorar-los, escoltar-los, saber detectar què ens vol regalar el Senyor a través d’ells per a la nostra edificació.

Que tingueu un molt bon estiu i descans, i no oblidem que la vida és do de Déu, sigui llarga o sigui curta, encara que avui li donem gràcies especialment per aquells que amb una vida llarga ens ensenyen els veritables valors de la mateixa vida.

Que el Senyor us beneeixi.

To Top