El doctor i enginyer de camins especialitzat en estructures i fonaments, Lluís Gil, ens explica els motius de l’aparició d’esvorancs a diversos punts de la ciutat, que han generat alarma i preocupació entre la ciutadania. La xarxa d’aigües pluvials tindria la resposta als fets.
Durant les darreres setmanes hem vist com es produïen diversos esvorancs a Terrassa. Per què es produeixen?
Bé, el que passa és que hi ha fuites d’aigües en els col·lectors que estan sota terra. Són canonades que formen una xarxa de clavegueram que recull les aigües pluvials. Quan hi ha una fuita, l’aigua arrossega materials fins com l’argila i la sorra, i això amb el pas del temps pot formar forats com els que hem vist a la ciutat.
Se sent a dir que “la ciutat s’enfonsa”. Aquesta és una interpretació correcta de la situació?
La veritat és que no, no és correcte dir això. Primer, per parlar d’enfonsament hauríem de tenir un col·lapse generalitzat, i no és el que ha passat. El que tenim són punts concrets amb fuites. A això s’afegeix que Terrassa té un nivell hidrogeològic problemàtic, té torrents en la trama urbana que en el seu dia circulaven per la superfície i ara estan soterrats. Per tant, quan hi ha pluges els col·lectors que substitueixen aquestes rieres naturals treballen amb molta aigua. I si hi ha una fissura o esquerda que generi una fuita, augmenta tremendament la pressió sobre el sòl, i es poden produir aquests despreniments.
De moment, els forats s’han produït al carrer, però hi ha temor que un esvoranc pugui enfonsar un edifici. Tècnicament això seria possible?
No vull ser alarmista, però no seria descartable que un forat pogués soscavar una construcció. Ara bé, els col·lectors acostumen a estar situats al centre dels carrers precisament per garantir aquesta seguretat. I a més, cal tenir en compte que per descalçar una construcció, el dany en la fonamentació hauria de ser molt greu. Abans que es produís aquesta devastació, veuríem signes evidents com un forat petit, per exemple. Per tant, sí que seria possible, però el risc és limitat.
Doncs els dos factors claus per entendre el fenomen són les xarxes d’aigua pluvial i les pluges.
Efectivament. D’una banda, tenim uns col·lectors o canonades que es van instal·lar a partir de la dècada del 1950, i per tant, és possible que tinguin desperfectes. I d’altra, l’estacionalitat de les pluges fa que el fenomen d’erosió s’acceleri, i durant aquesta primavera hem viscut unes setmanes de moltes precipitacions.
Per contextualitzar, com és el subsol de Terrassa, la ciutat soterrada?
Tenim diferents xarxes separatives que transporten aigua. Per un costat tenim la xarxa d’aigües pluvials, els col·lectors dels quals parlava, que substitueixen les rieres naturals i rambles i que transporten l’aigua de la pluja. Tenim una segona xarxa que és la de l’aigua potable, és a dir, l’aigua que ens arriba a casa. I finalment tenim una tercera xarxa que és la d’aigües residuals. Totes elles circulen per separat.
Parlàvem de fuites a la xarxa d’aigües pluvials, però també podrien coexistir amb fuites a la xarxa d’aigua a boca?
Podria ser, però estan monitorades per controlar les possibles fuites. I també hem de tenir en compte que l’impacte no seria el mateix, perquè són canonades més petites. Una fuita a un col·lector pot ser de fins a dos metres de diàmetre. La quantitat d’aigua que es perd, és clar, és molt superior.
Reparar les fuites a les xarxes suposaria un repte, el cost econòmic seria molt elevat.
Efectivament, comportaria una despesa molt elevada.
Davant dels fets, potser caldria fer una revisió i manteniment urgent a la xarxa de col·lectors.
Jo crec que hi ha hagut una aparició clara d’esvorancs que exemplifica l’estat de salut dels col·lectors, que evidentment no és correcte. Cal fer una diagnosi, inspeccions i reparacions. Si bé en la xarxa d’aigua a boca és possible monitorar les possibles fuites, en aquest cas és difícil. Hem de tenir en compte que la xarxa d’aigua que ens arriba a casa sempre té pressió, però la d’aigües pluvials no, té un flux d’aigua discontinu en funció de les precipitacions. En aquest cas caldria fer una campanya d’inspecció, que un equip examini les instal·lacions, o si no fer les comprovacions a partir d’eines tecnològiques, com càmeres o robots.
I la reparació? Com es faria?
Doncs en aquest cas la tecnologia també ens podria ajudar. Els robots també poden ser una solució possible. Se m’acudeixen dues vies, o bé amb un pegat tapar el forat o si no fer una reconstrucció a dins del mateix col·lector, és a dir, crear una nova canonada a l’interior de l’antiga.
Tornarem a tenir esvorancs a la ciutat?
Doncs és impossible saber-ho, però de moment podem estar tranquils. Si s’ha aturat el període de pluges, suposem que la situació estarà estabilitzada, però en algun moment tornarà a ploure i continuarà l’erosió.
