Casa Soler i Palet 1979 – 2024
Quan es va fer la fotografia del passat que surt avui en aquesta secció, anar a una biblioteca era tota una aventura. L’oferta de llavors no era com la d’ara, que fins i tot s’hi troben altres articles com pel·lícules en DVD o música en CD. Eren èpoques molt diferents, amb poca presència de llibres a la gran majoria de les llars. Aquesta instantània més antiga, que és de 1979, any de la primera nevada coneguda al desert del Sàhara, ens ensenya un equipament, el de la biblioteca que hi havia a la Casa Soler i Palet que, posteriorment, es va convertir en un equipament municipal de Cultura.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Les biblioteques de llavors eren un calc de la societat, amb austeritat, moderació i pocs elements extremats. Només uns detalls que es poden visionar en la foto en blanc i negre denoten tot això. Estanteries antigues, amb la bola del món a sobre, com si presidís tota l’estança. Cadires que es veu que són incòmodes, que ni al menjador de casa voldríem. I taules més aviat rònegues, més útils per a una casa de pagès i per fer un pa amb tomàquet i fuet que no pas per estudiar o llegir qualsevol exemplar.
Il·lustre de la ciutat
Josep Soler i Palet fou un il·lustre de la ciutat. El nom de la biblioteca, en aquells anys, feia molt de respecte. Després, quan sabies qui havia sigut, encara s’incrementava aquest respecte. Hi ha noms que apareixen per llocs de la ciutat, carrers, edificis o monuments, que promouen aquest respecte. Això no significa que altres no, però sempre hi ha noms de personatges que, pel que sigui, semblen més contundents.
