La jurisdicció civil està saturada. “Molt apurada”, apunta Carme Oriol, degana del Col·legi d’Advocats de Terrassa. Al Palau de Justícia hi ha nou jutjats de primera instància, però Terrassa n’ha demanat un desè. “No hi ha solució possible sense més recursos”, segons Oriol.
En una trobada, la setmana passada, amb el jutge degà del partit judicial va quedar clara la tendència: en el que portem d’any, els jutjats de primera instància de Terrassa han registrat ja un volum d’assumptes molt més alt que el 2023. Les causes de l’increment són diverses, però en destaquen dues: l’augment de reclamacions per contractes bancaris i la pujada dels procediments monitoris, de reclamació de quantitat.
Aques dilluns passat, el president de l’Audiència Provincial de Barcelona, Antonio Recio, va considerar “inadmissible” la saturació que pateixen les seccions civils i va demanar mesures per reduir la xifra d’assumptes, una quantitat que el 2023 es va situar en els 18.725. Però també va parlar dels jutjats de primera instància, tot remarcant que el volum d’assumptes que hi arriben és molt elevat, apropant-se als 100.000 cada any. El termini per resoldre procediments en aquesta instància se situa entre l’any i mig i els dos anys i el que es dona fins obtenir una sentència ferma pot elevar-se fins els tres o quatre anys.
Recio va proposar que la mediació prèvia esdevingui una exigència legal que s’inclogui en la Llei d’Enjudiciament Civil. Segons el president de l’Audiència, caldria revisar el format dels procediments per facilitar-ne la resolució i evitar que es dispari el temps de resposta.
Al Palau de Justícia hi ha nou jutjats de primera instància, però Terrassa n’ha demanat un desè. “No hi ha solució possible sense més recursos”, diu Carme Oriol, degana del Col·legi d’Advocats
El magistrat va assegurar que les seccions civils es troben “absolutament superades en càrrega de treball” i que cal “prendre mesures”. Segons la seva exposició, cada magistrat està assumint un 97,5% més d’assumptes dels que li correspondrien; s’està arribant a una situació límit en què aquests professionals no poden donar més de si mateixos. “No podem treballar a més intensitat i resoldre més assumptes perquè si ho féssim baixaria la qualitat i creiem que podria perjudicar a l’administració de justícia i a la resposta que reben els ciutadans”, va comentar Recio.
La tendència es mantindrà
L’any 2020 van ingressar 12.594 assumptes, però aquesta dada s’ha anat incrementant. El 2023 el volum va créixer fins els 18.725. “La tendència es mantindrà perquè l’entrada de causes als jutjats de primera instància és molt elevada”, va indicar Recio. I va vaticinar que “la possibilitat de respondre cada cop serà més complexa”. En els anys 2020, 2021 i 2022 les seccions civils disposaven de reforços de magistrats per part del Ministeri de Justícia, però aquesta assignació no s’ha pogut mantenir per qüestions pressupostàries i perquè, per motius “obvis”, s’han centrat en l’àmbit penal.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Els recursos pendents de resolució a les seccions civils s’han doblat a l’Audiència, passant d’11.149 el 2020 a 23.304 el 2023. Segons Recio, els jutjats s’han de dotar de més magistrats i més funcionaris, un increment d’inversió que ha d’anar acompanyat d’altres mesures. El president de l’Audiència, proposa que la conciliació prèvia o mediació sigui obligatòria. També va considerar de vital importància revisar el format dels procediments, amb escrits més curts i concisos.
El Poder Judicial creu imprescindible un nou jutjat
Aquest estiu, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha pres coneixement d’un informe del Servei d’Inspecció sobre el nombre de noves unitats judicials que considera imprescindible crear per al 2024. Terrassa figura en el llistat. En el cas de Catalunya en fixa 35, de les quals dues places de magistrat a l’Audiència de Barcelona i una a Girona. També considera prioritaris jutjats de primera instància a Terrassa, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Girona, Lleida i Tarragona. El president de l’Audiència Provincial subratlla el reforç experimentat a jutjats de Terrassa per agilitzar els judicis ràpids. El temps d’espera és de quatre mesos. La degana dels advocats diu que, tot i el reforç, l’assenyalament de judicis encara es dilata en excés.
