Jesús Guzmán, il·lustrador
Amb sis o set anys, recorda, ja va començar a dibuixar. “El meu germà feia la col·lecció de Mortadelo i Filemón i una cosa em va portar a l’altra”, explica. Va formar-se a l’Escola Joso, a Sabadell, durant cinc anys, estudiant Il·lustració i, aquí, és on va adquirir una base per dibuixar. Jo dibuixava a la meva manera i allà em van formar”, afirma.
Comenta que “la gent va començar a veure que dibuixava i els agradava i, gràcies també a les xarxes socials, que donen suport a la invisibilitat”, va començar a rebre encàrrecs, com caricatures o altres il·lustracions per reglar per aniversaris, casaments i altres celebracions.
Sempre ha treballat pel seu compte, si bé també dona classes a tres llocs diferents de dibuix a infants i a adults. Li agrada ensenyar perquè “continues aprenent i sempre estàs costant l’evolució”.
“A l’escola em van ensenyar partint de la base del realisme, que és el que ensenyo als nens, però després, quan ja tens la pràctica del dibuix, te’n vas al teu propi estil”, diu. Opina que “amb el llapis es veu el traç real de l’il·lustrador” i, encara que reconeix que “en acabat, amb la tinta de color, sí que queda més bonic”, però considera que “l’ànima del dibuix són els esbossos”. Pintar “és un tema pendent que tinc, fer algun dia quadres o alguna cosa, però encara no m’he atrevit”, assegura.
Està immers en un repte. “Cada dia de l’any, faig un dibuix a llapis en una llibreta, perquè m’agrada molt la textura que dona el llapis”. Té previst, de cara a l’any vinent, fer un còmic, només a llapis.
