Sandro Erchini, forner i soci del Terrassa FC
Al principi, admet, li va costar una mica adaptar-se a Terrassa. Venia de Torí (Itàlia) i aquesta ciutat li semblava “un poble”, però ha acabat acostumant-se. Considera que aquesta és “una ciutat tranquil·la i s’hi pot viure i no hi ha tant enrenou com a Barcelona”. Va arribar per la seva dona, el mes de novembre de 1997, i aquí s’ha establert.
És molt aficionat al futbol, concretament de la Juventus i, ja a Terrassa, es va interessar per l’equip de la ciutat. “Vaig arribar l’any de Màlaga i un company de feina em va començar a explicar la història del club”, assenyala. El que més el sobtava de tot és que el Terrassa FC “tingués tan pocs socis” i lamenta que “aquí la gent va a l’estadi quan hi ha resultats, però els socis som sempre els mateixos. Ens coneixem tots”.
La seva filla li va regalar un carnet de soci de mitja temporada i, a partir d’aquí, ha continuat fidel al Terrassa FC. A més, va entrar a formar part de la penya Torrente Colorao, en la qual continua. “M’agrada el club en si, els seus colores, la seva història i, tot i ser un club gran, és molt familiar”, afirma. Els jugadors “són molt propers” als socis i aficionats.
Quan ha pogut, també s’ha desplaçat amb l’equip, si bé la feina no sempre el deixa. “Molta gent diu que el dia que el Terrassa pugi a Segona, m’apunto. A Itàlia, d’això, se’n diu resultadista”, sosté.
Es va formar al seu país en el camp de l’hostaleria, durant cinc anys, abans de “fer la mili”. A Terrassa, fa 25 anys que treballa en una empresa dedicada a la fleca industrial que es diu Procelli.
