Al carrer, els tags, els gargots i els grafits es veuen com un fenomen que embruta, malmet i degrada la imatge dels edificis, dels barris i de les ciutats. La successió de signatures críptiques se succeeixen tant al centre de la ciutat com als afores i es concentren a persianes, portes de garatge, parets, bancs. També al patrimoni egarenc, a edificis protegits, allà on la suposada creativitat colpeja i fa més mal. Abans de les eleccions municipals, Diari de Terrassa va fer una sèrie anomenada Terrassa 2027, on exposàvem els reptes de l’espai públic que hauria de fer front la ciutat en els pròxims anys. Un dels eixos centrals era la neteja. S’ha de dir que el govern municipal s’ha posat al dia en aquest àmbit, perquè sap que aquest és un dels principals problemes de Terrassa. Ara doblarà el pressupost per eliminar les pintades, una decisió encertada. Sabem, però, que perquè aquesta mesura sigui eficaç caldrà ser persistent i potser aniria bé acompanyar-la de vigilància.
