Fer pronòstics és com jugar a la loteria, en la majoria dels casos i, quan hi ha grans competicions de seleccions, com el Mundial o l’Eurocopa, sovint, els que semblen favorits acaben sent la decepció i els jugadors de qui s’espera més, acaben oferint molt menys. Sempre hi ha equips revelació, jugadors que ningú s’espera que ho facin força bé i grans fracassos. Diari de Terrassa, abans del debut de la selecció espanyola amb Dani Olmo a les seves files, va convocar a diversos personatges de la ciutat relacionats amb el futbol per saber quins eren els seus auguris de cara a aquest torneig. Només un, Miquel Olmo, pare del Dani, va encertar la selecció guanyadora.
Olmo pare va fer una aposta evident per l’equip del seu fill Dani i el va triar com a guanyador. Hi va haver altres dos dels participants que van endevinar quina selecció seria la finalista. Cristian García, entrenador del San Cristóbal i el centrecampista del Terrassa FC fins a la passada temporada, Àlex Fernández, tenien clar que Anglaterra jugaria la final i la perdria. Curiosament, tots dos apostaven per una França campiona.
Dos dels consultats, el periodista Lluís Cervelló i Joaquim Hernández, exjugador i exentrenador i pare de Xavi, van preveure que el subcampió, la selecció anglesa, seria el campió, però no van encertar. Max Llovera, internacional andorrà que juga al San Cristóbal, i Carles mota, president del Jàbac, veien a Alemanya campiona, però l’amfitriona va quedar fora a quarts de final.
Millor jugador
Rodri, de la selecció espanyola, va ser nominat com a millor jugador del torneig, però ningú ho va augurar. Kylian Mbappé va rebre tres suports, de Cristian García, Joaquim Hernández i de Carles Mota, mentre que Olmo va designar el seu fill Dani, Max Llovera i Àlex Fernández a Phil Foden i Lluís Cervelló a Harry Kane.
En l’apartat de possible selecció revelació, tots van punxar estrepitosament. Ucraïna era la triada per Cristian García, Lluís Cervelló i Max Llovera, Hongria la de Miquel Olmo, Croàcia la de Joaquim Hernández, Escòcia la de Carles Mota i Dinamarca la d’Àlex Fernández. De totes, només Dinamarca va classificar-se per als vuitens de final i va quedar fora dels quarts de final. Tot plegat, va ser una juguesca simpàtica i per passar l’estona.
