Anna Maria Alcàntara, biòloga i poeta
Es va formar en Biologia. Li agradaven tant les ciències com les lletres i quan es va decantar per aquesta carrera “hi havia companys que em deien escrius molt bé” i que perquè no feia alguna formació de lletres, “però va pesar més l’interès per conèixer que és la vida, el que som, el que ens envolta i, sobretot allò que ens amenaça, és a dir, les malalties”. Actualment, treballa fent recerca en càncer.
De petita, recorda, “escrivia una mica de tot” i recorda que “tenia al cap, escriure un llibre”. En la poesia, diu que “vaig començar amb rodolins a l’escola” i, a poc a poc, va anar endinsant-se en aquest camp. “M’agradava molt la mètrica, com les matemàtiques, aquesta lògica dintre de la composició poètica”, apunta. S’hi va posar, més seriosament, en un moment en què es va quedar sense feina. “Va ser un punt d’inflexió i de reflexió per part meva”, afirma.
Va recollir tot el que tenia escrit i es va autoeditar un llibre de poemes, amb il·lustracions seves, que es titula “Fonètica Ment – Mente Fonética” i, després, una editorial li va publicar el segon, “Com la veu”. “La meva poesia és molt observacional, d’allò que veig i analitzo i profunditzant amb allò que em crida l’atenció. Soc molt donada a això”, diu. “Per la desconeixença del que és en si la poesia, hi ha moltes persones que són reticents a ella”, opina.
No li hauria desagradat dedicar-se a escriure, “perquè hi ha molta cosa aquí dins que m’agradaria que sortís i compartir-ho”. Forma part de “l’antologia de poetesses terrassenques”.
