Ramon Bosch
Més amunt de Terrassa hi ha un poble tan fi, tan fi, que les seves pancartes reivindicatives no són per l’escola pública, ni pel centre d’atenció primària, ni tan sols per tenir un teatre municipal o una biblioteca més gran.
Tot això són reivindicacions per a poblacions de cal justet. Quan es pensa en gran, les pancartes també ho són. Així, aquests dies qui hagi visitat aquesta bonica població haurà pogut veure uns cartells que causaven estupefacció fins que hom recordava que s’estava a Matadepera: “Salvem el golf”.
Els matadeperencs van passar de pensar-se que vivien on Jesús va perdre les espardenyes, quan era un poble de pagesos, a passar a pensar-se que vivien a Suïssa, quan els estiuejants van acabar fent massa crítica amb aquelles cases amb teulades de pissarra i façanes de vocació alpina. I d’aquí ve el camp de golf. Algú devia creure que, perquè Matadepera acabés sent el Puigcerdà del Vallès, li calia un camp de golf amb tot de casetes al voltant, que sempre hi fan bonic. Tal dit tal fet, van convertir la masia de Can Vinyers i els seus camps de conreu en un bonic i pràctic camp de golf.
El que no van tenir en compte els arquitectes de la cosa és que la terra és resilient i, de mica en mica, aquella extensió de gespa ha anat adquirint una altra vegada la consistència dels camps de patates que hi van plantar els de Can Vinyers. Diuen, però no està demostrat, que a la conversió a camp de patates hi ha ajudat, a més de la resiliència de la terra, les retallades pressupostàries de l’ajuntament. Sigui com sigui i, com que la gent d’allí és tan fina, tan fina, a mesura que s’ha anat fonent la gespa també s’han fos els usuaris del camp de golf, cosa que ha aprofitat l’ajuntament, diuen, per posar-li el peu al coll.
Com que vivim un temps en què les decisions no les prenen mai aquells a qui votem, i paguem, precisament perquè prenguin decisions en el nostre nom, a Matadepera han muntat un referèndum perquè la seva ciutadania digui si vol seguir tenint un camp de golf o s’estima més destinar-lo a activitats esportives i culturals. Com sempre, la pregunta està formulada de manera que si et penses que votes a favor del camp de golf en realitat estaràs votant en contra seva. Això s’esdevé perquè al grau de Ciències Polítiques (ningú hi veu un oxímoron aquí?) els ensenyen que qui convoca un referèndum s’ha de quedar amb la part del sí perquè la gent vol votar a favor i no en contra de les coses que se li pregunten en un referèndum, com vol agafar les coses dels prestatges de dalt del súper i no dels de sota. Per tant, si tu el que vols és fer un parc on tens un camp de golf, no pots mai preguntar el que preguntaria qualsevol persona sensata: “Vol conservar el camp de golf, sí o no”? Sinó que has de formular la pregunta perquè la teva aposta quedi al cantó del sí i, per tant, els matadeperencs hauran de contestar aquesta envitricollada pregunta “Està d’acord en (sic) canviar l’ús del camp de golf municipal per a destinar-lo a altres activitats esportives i/o culturals”?
En el moment d’escriure aquestes línies no se sap encara el resultat del referèndum, però ja se sap que el referèndum –ves tu quina cosa!– ha dividit i crispat la població. Hi ha una part de Matadepera que sempre ha mirat amb recel els canvis que puguin atraure-hi més població, especialment de passavolants. A aquesta part de ciutadans se’ls encongeix el cor només de pensar que si fan un parc com el que vol fer l’alcalde se’ls pugui inundar Matadepera i el seu nou parc de gent de Terrassa o, Déu no ho vulgui, de Sabadell que agafin els seus plançons, les cadires plegables, les taules i les sogres i vagin a passar un dia de pícnic a Can Vinyers com ara fan a les basses de Sant Oleguer o la piscina de Vallparadís. Aquesta desoladora imatge fa dies que no els deixa dormir…
