Viatges d’entrada i sortida de Terrassa, protagonitzats pels residents i per persones procedents d’altres municipis, i moviments constants a l’interior de la ciutat: en total, 920.112 desplaçaments que descriuen qui som, com som i què fem cada dia laborable.
L’Informe Terrassa de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2023 de l’Agència del Transport Metropolità (ATM) retrata la mobilitat egarenca. Del gairebé un milió de desplaçaments que es fan a la ciutat, 791.413 els protagonitzen 187.504 terrassencs, vuit de cada deu. Cada un d’ells es mou amunt i avall unes quatre vegades cada dia.
Les dades responen a una enquesta realitzada a més de 1.500 persones a Terrassa, amb informació referent als desplaçaments fets el dia anterior a la mostra. Aquest és el retrat que ofereix l’estudi:
Els taxistes i el teletreball
Qui es mou més a Terrassa? Doncs la població general fa una mitjana de 4,2 desplaçaments diaris, però hi ha un col·lectiu que multiplica per dos aquests moviments en dia feiner. És el dels comercials, taxistes o transportistes. Al volant de cotxes, furgonetes i camions, aquests professionals fan 74.000 desplaçaments “in labore” cada dia, amb una mitjana per persona que multiplica per quatre les que fa la població general: gairebé 18 desplaçaments al dia.
Uns i altres conformen la població mòbil de Terrassa, la que es mou constantment els dies laborables. Hi ha un col·lectiu de més de 13.000 persones (un 7%), però, que no van sortir de casa el dia anterior a l’enquesta. Per què no ho van fer? Doncs la majoria -4 de cada 10-, perquè no ho necessitaven o no van voler, un 34% per malaltia o discapacitat i un 17% perquè estudiava a casa o bé feia teletreball.
Una mobilitat activa
La població de Terrassa es mou principalment amb mitjans de mobilitat activa. Un 47,8%, pràcticament un de cada dos ciutadans, es desplaça en dies laborables de manera activa. La gran majoria ho fa a peu (97,4%), i la resta ho fan en bicicleta, en patinets elèctrics o en cadira de rodes.
La segona opció en els desplaçaments a l’interior de terrassa és el vehicle privat, l’alternativa triada per 4 de cada 10 egarencs, i un 13% opta per desplaçar-se en transport públic, sent l’autobús i el tren els modes de transport més utilitzats. La cultura de la multimodalitat arrela a la ciutat, on cada cop són més els ciutadans que combinen diferents modes de transport en els seus desplaçaments. El perllongament d’FGC, amb freqüències gairebé de metre en hores punta, i la connexió amb la xarxa urbana de bus, ha consolidat nous hàbits de desplaçament multimodal. Ara, un 6,7% dels moviments dels residents de Terrassa ja són múltiples, és a dir, que es resolen mitjançant la combinació de més d’un mitjà de transport. Les cadenes modals inclouen el transport públic i el privat. A Terrassa, el bus i el tren són el model amb major multimodalitat. És a dir, tot i que a les cadenes modals apareix el cotxe, sovint s’utilitza només en les sortides i arribades per connectar amb el transport públic.
Un 73% d’autocontenció
L’autocontenció és un dels indicadors que permeten conèixer el caràcter de la mobilitat en un territori, a partir dels desplaçaments que la població resident fa en el seu propi àmbit de residència. A Terrassa, l’autocontenció és similar a tots els districtes, on 7 de cada 10 moviments fets pels residents al llarg del dia van tenir origen i destí en el seu entorn més immediat.
Marxem a les 7 i tornem a les 21
El retrat de la mobilitat terrassenca permet veure els horaris dels terrassencs en dies laborables. Gairebé el 90% dels desplaçaments en dia feiner es fan en la franja horària entre les 7 hores i les 21 hores. Hi ha dues hores punta que concentren la major part dels desplaçaments: entre les 8 hores i les 9 hores i entre les 17 hores i les 20 hores.
A la ciutat els accessos a la feina i als estudis marquen els pics de mobilitat al matí i a la tarda, però és dona la circumstància que la mobilitat es manté constant al llarg del matí en registres d’intensitat similars a la punta matinal.
Pel que fa a les distàncies recorregudes i el temps dedicat als desplaçaments, els terrassencs inverteixen cada dia més temps en transport públic (42,1 minuts), que en cotxe (21,2 minuts) o en mobilitat activa (14,3 minuts).
La distància mitjana que recorre cada terrassenc en dia feiner és de 19,7 quilòmetres. Una dada revela que molts desplaçaments en cotxe es podrien evitar: la majoria dels que fem -a peu, en transport públic o privat- són de menys de 2 quilòmetres.
Motos i cotxes, al carrer
En els dies laborables l’espai d’aparcament més habitual en la mobilitat a Terrassa, tant dels residents com dels no residents, és al carrer. Un 40,7% dels aparcaments es fan a la via pública, un 29,4% en un aparcament en propietat i un 18,4% es deixen a una reserva.
El 46% de les motos dormen al carrer i el 40,7% dels cotxes.
Els residents a Terrassa majoritàriament disposen d’un aparcament en propietat (62,1%), mentre un 35,3% dels casos, la moto o el cotxe dormen al carrer.
A Terrassa, les dones es desplacen més a peu i en transport públic que els homes / alberto tallón
Les dones caminen més i continuen assumint les cures
La mobilitat també té gènere. Així ho demostra l’informe de Terrassa de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2023 de l’ATM. A Terrassa, les dones es desplacen en major proporció que els homes a peu i també en transport públic. Només cal mirar el perfil dels usuaris del bus i del metro de Ferrocarrils a la ciutat per comprovar com, al llarg de la jornada, la majoria de les persones que validen títols són dones joves i també adultes.
L’estudi dona les claus d’aquesta realitat i posa l’accent en la perpetuació de rols, un fenomen que es veu clarament reflectit al transport públic.
A Terrassa la mobilitat ineludible, la que està relacionada amb les compres quotidianes, les visites al metge o a l’hospital, les gestions personals, l’acompanyament de menors o gent gran, o bé la cura de persones, supera amb un 40,7% els desplaçaments per treball (16,7%). L’enquesta deixa clar que aquests desplaçaments quotidians relacionats a l’esfera personal els assumeixen majoritàriament elles.
El detall dels desplaçaments ho confirma. Pel que fa a les compres, els desplaçaments estan equilibrats: un 32,5% ells i un 36,1% elles. Una altra cosa són les visites al metge o a l’hospital. Les dones dupliquen la xifra de desplaçaments dels homes, situació que també es dona en l’acompanyament dels menors (a escola, a activitats extraescolars, etc.).
Curiosament, pel que fa a l’acompanyament a les persones grans, aquí la balança s’equilibra i es decanta a favor dels homes. Ells fan un 10% de desplaçaments per acompanyar avis i àvies; elles el 8,1%.
La mobilitat també mostra un cert desequilibri en el gaudi de l’oci. Es veu en la mobilitat personal opcional, que inclou les compres no quotidianes les visites a un amic o familiar les sortides al teatre, el cinema, a fer esport o al restaurant i també simplement sortir a passejar.
Elles es desplacen més per compres i per visitar un amic o familiar. Per contra, ells fan més desplaçaments per oci, concretament un 28,9% davant del 21,6% d’elles.
