Elisabet Torrell, bibliotecària
La seva primera intenció era estudiar Comunicació Audiovisual, però no hi va entrar. Llavors, va començar Humanitats, una carrera que li va anar agradant a mesura que l’anava completant. No tenia molt ben definit cap on volia encaminar-se professionalment i recorda que “sempre he tingut una vinculació especial amb els llibres, perquè el meu pare és impressor”.
Vaig pensar que, quan acabés Humanitats faria Biblioteconomia i Documentació i així va ser. Va fer pràctiques, sobretot a museus, com l’Arqueològic o el Marítim. L’any 2000, però, va començar a treballar al Consorci de Biblioteques de Barcelona i, des de 2012, treballa a Terrassa, ara a la Biblioteca Central (BCT). “La biblioteca és un aparador. És com si fos el carrer i del carrer només ens separa una porta. És un lloc de trobada i tenim el reflex de tota la societat a dintre”, manifesta, i apunta que “hi ha gent que ve a la biblioteca a buscar refugi, que se senten soles. He vist persones que s’han conegut allà, i a partir d’això ha sortit una amistat”.
Programa els Aperitius Musicals de la BCT, “per incentivar que vinguin grups i cantants i gent de Terrassa que sap cantar i tocar”, estiguin consolidats o siguin emergents. El repte és “donar un espai diferent per tenir contacte directe amb la gent” en un entorn ideal “acústicament” .
Un dels motius pels quals volia fer Comunicació Audiovisual és perquè li hauria agradat fer ràdio. “Molta gent que em coneix em diu que tinc veu de ràdio”. També li hauria agradat treballar a un diari.
