Quim Armengol, agent d’assegurances de la Patria Hispana
Es va decantar pel sector de les assegurances de casualitat. “Quan vaig deixar d’estudiar, en aquella època es deia estudies o treballes.
Vaig mirar el diari i el primer que hi havia era una anuncia d’assagurances de Santa Lucía. Vaig anar cap allà i, a partir llavors i fins ara”, explica. Va començar a treballar com es diu, a porta freda i reconeix que “ara miro enrere, i el que feia jo abans, no tindria nassos de fer-ho, ni ho aconsellaria”.
Va passar més tard atreballar per un agent d’assegurances que es deia Foncillas i, posteriorment, li van oferir entrar a Catalana Occidente. I, després, va entrar a Assegurances Caminal, on ha estat 34 anys. Ara, està pel seu compte, al carreer Volta. De tots aquests anys assegura que “n’he vist de tots colors” i considera que “el petit comerç és una espècie en extinció i s’ha de protegir”. És del parer de la frase “dóna-li pa a qui et doni pa”.
Actualment, hi ha molta competència per part de bancs i de línies directes i la normativa ha evolucionat, si bé apunta que “és una mica més rígida,però no és que una cosa que diguis que ha canviat moltíssim”. Els marges en els nostres temps són molt més minsos. “Quan vaig començar i, sobretot les persones grans, et donaven la mà i complien a l’hora de pagar. Ara molta gent no té paraula i el que val són els diners”.
Molta gent, tot i no ser assegurats seus, el consulten i els assessora. “Cada vegada més, la gent es mira menys les cobertures i només valoren el preu de l’assegurança”, manifesta.
