Joan Roma i Cunill
Quaranta anys enrere, vam tenir grans debats i discussions en el Parlament de Catalunya per recuperar la comarcalització de Catalunya que havia proposat Pau Vila i que pràcticament no havia entrat en servei, per culpa de la guerra.
Ell havia proposat dividir Catalunya en 38 comarques i 9 vegueries o regions. Per aquells temps, la idea era interessant, tot i que contenia un bon nombre de contradiccions.
I, recuperada la Generalitat, com tot el que és antic i va ser motiu de polèmica, es converteix en un mite. I els mites són bons a la literatura i al teatre, però no en política. De totes maneres, Jordi Pujol va considerar adient dividir el país en comarques, i ja no amb 38 sinó amb 41. Per què tres més? Doncs, per simpaties i interessos partidistes. Després, ha nascut el Moianès, la 42 i finalment el Lluçanès la 43 (amputada de 5 municipis que no van acceptar formar-ne part).
Quant a les regions o vegueries, de les 9 proposades per Pau Vila, se’n van recuperar primer 5, després 6, més tard 7 i ara en tenim 8. Pot encara canviar? Sí, perquè en funció de pressions i discussions, algú podria modificar el mapa. En fi, són molt poc operatives. Un altre dia en parlarem.
Retorno al principi, perquè a no gaire tardar, un nou Govern hauria d’entomar el tema i proposar alguna alternativa? Un país modern, actiu i efectiu no es pot permetre tenir tots aquests nivells administratius: municipis (947), consells comarcals (43), regions (8), diputacions (4), províncies (4). I ja no parlo de les organitzacions o divisions de cada departament que no necessàriament coincideix amb les regions…
El problema és que els límits comarcals no són raonables ni efectius per a moltes de les gestions que han de dur a terme. Seria molt millor desfer els consells comarcals i impulsar mancomunitats de serveis, en funció d’afinitats i proximitats territorials. Ara, ens gastem més de 50 milions en finançar els 43 consells comarcals, per al final encarregar uns quants serveis i actuacions que la Generalitat es treu del damunt.
I al final, es perverteix la funció, quan s’arriba a acords, més per interessos personals o de partit, que no pas de territori. Si agafo la comarca del Berguedà com a exemple, veurem que en el Consell Comarcal hi ha 19 consellers, procedents de la meitat dels 31 municipis de la comarca, i per interessos concrets, 16 estan en el govern i 3 a l’oposició. Evidentment, tots els del govern cobren prestacions més o menys generoses, sobretot el president i vicepresident, i de tants que estan en el govern, no hi ha forma de posar-se d’acord per actuar sobre el territori de manera que els equipaments i serveis que haurien de dur a terme, queden encallats per falta d’acord i dedicació.
Poso aquest com a exemple, però com aquest, en podria detallar 15 o 20 més. No anem bé. Aquest, és un dels temes que el nou Govern ha d’entomar i buscar-hi una solució que haurà de ser consensuada amb diversos partits, però alguna cosa s’ha de fer per reduir la burocratització del país, i alhora les despeses d’administracions inadequades i incompetents.