La natalitat a Catalunya està en números vermells. Això és el que reflecteixen les dades provisionals publicades aquest dimarts per l’Institut d’Estadística de Catalunya, que mostren que cada any hi ha menys naixements al territori. Durant l’any 2023 al conjunt del territori es va produir una reducció del 3,9% de naixements respecte a l’any anterior amb 54.182 nascuts, una tendència a la baixa que es manté des del 2009. La població ha crescut en dos milions de persones de forma progressiva, i és per això que la taxa de fecunditat ha patit una gran davallada, amb només 1,10 fills per dona. Esdevé la xifra més baixa des del 1995, quan es va registrar un mínim històric d’1,14 fils per dona.
A Terrassa concretament, la disminució de la natalitat és encara més elevada, concretament d’un 5,3%, amb 1.697 bebès nascuts durant l’any passat. Aquesta xifra de naixements a la ciutat és la més baixa des del 1998. El percentatge de reducció de natalitat està per sobre de la dada del Vallès Occidental, que és del 5,1%. Així, la taxa bruta de natalitat (TBN) de la comarca se situa en 7 naixements per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra està per sobre de la mitjana catalana, situada en 6,2 durant l’any passat. La reducció es fa notar si comparem la taxa d’enguany amb la del 2014, on era de 9,6, una xifra que actualment està per sobre de qualsevol zona del territori. De fet, l’àmbit territorial amb una major taxa bruta de natalitat és el Gironès amb un 8,2, seguit del Pla d’Urgell i l’Alt Camp, amb un 7,7 i 7,6 respectivament.
Aquesta disminució de la natalitat suposa una tònica general arreu del territori: comarques com el Maresme, el Priorat i el Bages han reduït la seva natalitat en més d’un 10%, amb la Segarra com a màxim exponent, amb una disminució del 20%. Però hi ha comarques que sí han experimentat un repunt de la natalitat, com el Pallars Jussà amb un 14,9%. Tot i això, en nombres absoluts, aquest augment es tradueix en tan sols 10 naixements durant l’any passat.
Mares estrangeres
A Terrassa les mares estrangeres representen el 31,5%, del total, amb 534 naixements durant l’any passat, un percentatge superior a la mitjana de la comarca. Al Vallès Occidental el 26,3% dels nadons tenen una mare estrangera. En números absoluts, representen 1.739 nadons, davant dels 4.862 amb mare de nacionalitat espanyola. La mitjana catalana eleva el percentatge fins al 34,6%, amb 18.774 nadons de mare estrangera, 351 més que l’any anterior. Per tant, actualment un de cada tres nadons és de mare estrangera a Catalunya. La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més elevada que la de les dones espanyoles: tenen 1,32 fills per dona. Si analitzem la nacionalitat, la majoria són mares marroquines (24,3%), seguides de les pakistaneses, colombianes, hondurenyes i romaneses.
Si analitzem el territori, Ponent mostra el percentatge més elevat de mares estrangeres amb un 40,7%, i el més baix és el Penedès amb un 29,8%. A les comarques, el Pallars Jussà, l’Alt Empordà i el Pla d’Urgell, registren xifres més elevades, on les mares estrangeres representen el 49% del total de naixements. En el cas de la Segarra, superen el 50%. Aquesta superioritat numèrica la trobem també a municipis com Santa Coloma de Gramenet, Vic i Figueres, on també superen el 50%. Altres com Salt o Lloret de Mar s’acosten al 70%, amb 241 i 172 naixements respectivament.
Mares cada cop més grans
Pel que fa a l’edat de la mare, la mitjana a Terrassa se situa als 34 anys, per sobre de la mitjana d’edat catalana, que es redueix fins als 32 anys (33 en mare espanyola i 31 en mare estrangera). Les dades catalanes mostren que l’edat mitjana de la dona al naixement del primer fill és de 31,7 anys, mentre que el 2013 era de 30,4 anys. Aquesta xifra varia segons la zona del territori. En l’àmbit metropolità l’edat mitjana d’arribada del primer nadó és més tardana i s’eleva als 32,04 anys, mentre que a les Terres de l’Ebre, en canvi, la maternitat arriba abans, als 30,18 anys. En aquesta zona, l’edat mitjana de la maternitat també es troba per sota de la xifra catalana i se situa als 31,61 anys.
Aquesta realitat és una tendència a l’alça, i esdevé una realitat: les mares cada cop ho són més grans. De fet, a Terrassa durant l’any passat 188 dones van ser mares amb més de 40 anys, un 11,07% del total. El 1995, només l’1,41% de les mares superaven els 40 anys, i es va mantenir durant tota la dècada. La mitjana d’edat de les mares ha crescut considerablement en els darrers 50 anys. La majoria de les dones terrassenques que s’han convertit en mares tenien entre 30 i 39 anys, una dada que endarrereix la maternitat 10 anys amb respecte el 1975, quan no només hi havia més naixements, sinó que les mares tenien entre 20 i 29 anys. Aquesta és una tendència que es repeteix al conjunt de Catalunya: un total de 5.888 dones van ser mares a partir dels 40 anys durant el 2023, i representen un 10,86% sobre el total dels naixements.
