Joan Carles Folia, coach advance life
Els neurotransmissors juguen un paper crucial en el nostre cervell i, en conseqüència, als nostres pensaments, emocions i conducta. Per entendre més sobre el nostre cervell i sobre nosaltres mateixos, hem de conèixer què són els neurotransmissors, quins són els principals tipus i com ens afecten.
Així si imaginem que el nostre cervell és com una gran xarxa de carreteres, els neurotransmissors serien els vehicles que hi viatgen, portant missatges d’un lloc a un altre del cervell.
Els neurotransmissors són substàncies usades per les neurones per comunicar-se amb altres neurones i amb els teixits sobre els quals actuaran (anomenats teixits diana) en el procés de la transmissió sinàptica (neurotransmissió). Pensem que aquest teixit diana es pot excitar, inhibir, o modificar funcionalment i serà això el que generarà un tipus de reacció o un altre.
Així doncs, aquests viatgers que són els neurotransmissors seran cabdals en el funcionament del nostre organisme podent modificar els estats d’ànim, sensacions de benestar i malestar i fins i tot intervenir de manera radical en l’alimentació. Una equilibrada actuació dels neurotransmissors en el moment de la sinapsi ofereix un ampli ventall de potencialitats i oportunitats a les persones de trobar situacions de confort i satisfacció, en canvi, un desordre dels mateixos (per excés o defecte) pot fer aparèixer l’ansietat, la depressió i portat a l’extrem patologies més severes com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar. Per posar un exemple sabem que una proteïna, anomenada neuropsina, que es troba a l’amígdala (hipotàlem), és la responsable de les respostes de por i ansietat. Necessitem tenir aquesta substància en equilibri per poder controlar les dues reaccions / emocions que regula.
I com cuidem els nostres neurotransmissors, com garantim un bon funcionament del cervell i una prevenció de les seves disfuncions? Moltes serien les variables que podem exposar, però ens quedarem en tres de les més importants.
Una aportació nutricional òptima afavoreix una bona funció neurocerebral i per defecte tota deficiència nutricional repercuteix en el funcionament del cervell de manera extraordinària. Per tant, l’alimentació seria la primera.
L’estrès en petites dosis afavoreix una activitat cerebral força correcta, ens manté desperts i vigoritza la transmissió química i elèctrica. Però la quantitat d’estrès en dosis elevades afavoreix el vessament de cortisol en proporcions nocives pel nostre cervell i, per tant, per les seves connexions amb la resta del cos.
I la tercera seria un descans efectiu i adequat. Per equilibrar la química cerebral hem de dormir de manera correcta un mal descans té serioses conseqüències, i una és el descens de la serotonina. Dormir bé ajuda que els neurotransmissors es regulin i afavoreixin un estat emocional més estable. Insisteixo que en aquestes premisses de tenir cura dels nostres neurotransmissors faltarien qüestions que tenen a veure amb elements de caràcter genètic, hormonals i fins i tot de relació amb l’entorn (ambientals) però he apostat per destacar els tres en què nosaltres podem intervenir de manera més directa (alimentació, estrès i descans).
Finalment, deixeu-me que us expliqui la història d’un neurotransmissor molt estimat. El seu nom és Oxitocina i exerceix un paper significatiu en el cos perquè ajuda que el cervell estableixi sòlids vincles de lleialtat i confiança, favorables per establir relacions importants amb els amics i la família. L’oxitocina s’ha batejat com el viatger de l’amor perquè la seva segregació i transmissió afavoreix les connexions socials. Una abraça de 30 segons entre dues persones és un xut d’oxicitona que ens aproximarà a sensacions molt benefactores i contribuiran a la nostra felicitat.
Abraceu-vos, feu que els nostres neurotransmissors siguin amics.
