Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
A l’evangeli trobem com Jesús celebra les festes del seu poble. Participa en les celebracions religioses del judaisme, la festa de la Pasqua, la celebració dels Tabernacles, etc.
També és convidat a festes familiars com per exemple el casament d’uns bons amics a Canà de Galilea on, a instàncies de Maria la seva mare, realitza el primer miracle que ajuda aquells nuvis a fer que la festa no decaigui per falta de la beguda. Aquesta dimensió festiva acompanya també la fe de l’Església i la vida dels cristians i ajuda a expressar l’alegria de la fe, de la qual sovint fa referència el papa Francesc.
Ens trobem als inicis del temps d’estiu en el qual molts pobles i ciutats de la nostra diòcesi celebren les seves festes majors. De fet, aquest cap de setmana són diversos els municipis que ja viuen la seva festa major amb motiu de la festa dels apòstols Sant Pere i Sant Pau, que l’Església celebra el 29 de juny.
En aquestes festes hi trobem unes arrels profundament cristianes, ja que totes elles estan vinculades al sant o patró del poble. Històricament, és al voltant de l’església o d’un fet religiós concret on s’han anat configurant els nostres municipis i han agafat una fesomia pròpia. És per això, que la Missa de festa major és un dels esdeveniments que sempre es troba en els actes programats en els dies de la festa i acostuma a ser ben concorregut per fidels i sovint amb presència de les autoritats civils com a representants del poble.
És evident que el sentit de les festes ha variat amb el pas dels segles i la nostra societat actual plural, secular, multicultural i multireligiosa ja no és determinada pel fet cristià, encara que en les seves arrels hi és present. Això ha comportat una gran varietat en la manera de celebrar-les amb una diversitat més gran i ampla que en altres èpoques.
Tot i això, hi ha alguns elements que perduren i que val la pena no perdre. La festa ens ajuda a agrair el do de la vida que hem rebut, el do de formar part d’una comunitat humana concreta i determinada que és la nostra família, el veïnat i el poble, el do d’establir uns vincles amb les persones i d’afavorir moments de trobada més tranquils on podem establir relacions més humanes i fins i tot d’amistat.
El papa Francesc sovint recorda la importància de sentir-se poble, de formar part d’una comunitat en la qual rebem els valors i les tradicions que ens van forjant com a persones, pobles i societats.
La fe cristiana ha estat sempre present enmig de la festa, arrelada en tradicions i cultures diferents arreu del món. És una presència semblant a la que feia Jesús acompanyant la vida de moltes persones concretes, preocupant-se per la vida dels altres en les seves necessitats espirituals i també materials.
