Som un vers a una samarreta que espera a ser llegit.
“No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs”.
El cantautor Pau Alabajos, que canta avui a Terrassa, va dir: “No ens podem quedar en l’eslògan de la samarreta. Hem de llegir la poesia de Vicent Andrés Estellés. ‘No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem del matí a la nit’”.
I vam dir que Estellés era el més “porno” de tots els nostres poetes. ”Encara em beses, amb la boca agraïda, plena de semen”. Ens escandalitza avui? I vam saber que el seu amic íntim era gai. Joan Fuster. Anys recitant l’“Ara o Mai” i no ho sabia ningú. “Perquè tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
València. Vam dir que el sud era el nostre nord. T’estimo, t’estime, t’estim. Però a Perpinyà ens toquen el crostó: “Nosaltres diem ‘t’estimi’”. L’Estat francès. L’Alguer a l’Estat italià.
No sé si vam eixamplar la base, però vam augmentar les cartografies del nostre país. País de països. Ara arriba a Ginebra. Anna G., Jesús R. Ara arriba a Brussel·les. Josep V, Adrià X. Un nou exili, mugalaris a la carena.
“Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re. Si la lluna feia el ple, també el feu la nostra pena”.
L’Anna va tornar a Sallent, el Josep va tornar a sa Roqueta. “La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà”. Però no és aquest l’himne de Mallorca. Guillem d’Efak ho va dir al llit de l’hospital on morí: “Siau qui sou, mallorquins”.
Era el primer negre de Mallorca. “Dicta’m estrelles, jo escriuré la nit”. Era de Manacor. Parapara-xim, papa-xim, papa-xim. Sant Antoni encén la glosa, Sant Joan duu la coca. “Cau la calor a la safor bombeja el ritme”. Ens volen a l’anunci d’estiu de l’Estrella Damm, però no tenim diners. Volem un estiu “borroka”. Tinc un coti per coti. Te’l dic? Doncs que m’he enamorat a un supermercat. Ai, l’amor. El poliamor. L’amor tòxic. L’anarquia relacional.
Hem llegit. Teoritzat. “El feminisme és la idea radical que les dones som persones”. I Angela Davis va venir a la Fira Literal i es van alçar mans en protesta per utilitzar-la com a fetitxe. “Llegiu la Davis!”, van cridar. No us quedeu amb la frase que hem estampat a la samarreta. Ni a l’aforisme per la tassa de cafè. “No odies el dilluns, odies el capitalisme!”.
Però qui no té una samarreta amb algun lema? “Viure vol dir prendre partit”. “Si no es pot ballar, no es la meva revolució”. Has llegit Emma Goldman? No? Doncs treu-te la samarreta. Sí, sí, aquí mateix.
Som un vers a una samarreta que espera a ser llegit. Un de Foix: “És quan dormo que hi veig clar”. Un de Pedrolo: “Una cultura només és viva en la mesura que és conflictiva”. Un d’Espriu: “Res no és mesquí. I no som mai un plor, sinó un somriure fi, que es dispersa com grills de taronja”.
Hem après a demanar-nos “on són les dones”. I també en aquesta tria de versos ens ho preguntem. On són, Ander? Perquè la majoria de les cites que has triat són un camp de naps.
Ai las! “A l’atzar agraeixo tres dones: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida”. La Marçal! “El tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
Ens revisem. No sempre l’encertem. Havíem de ser ingovernables i ens van aixafar. Ho volíem tot i no vam tenir res. I la por encara no ha canviat de bàndol.
De fet, hem conegut l’Hospitalet per les concentracions a la Ciutat de la Justícia. Alerta Solidària. Però ens espera de la Gornal. La Florida. La Font de la Pólvora a Girona i Can Puiggener a Sabadell. Som la veïna que diu que frega les “racholes”. Que “barrecha”, que “achafa”… Som lluites compartides.
Som connexió. Som energia. Som mobilitat. Som Països Catalans. “Perquè voler l’impossible ens cal i no que mori el desig”. Retem homenatge als nostres poetes. Amic i amat. Sona Amparito Roca i “un tio en metralleta ens mira molt mal”.
Em vas besar entre portals. Vam follar al carrer, com es folla en aquells primers dies en què els cossos es temptegen. Som un vers a una samarreta que espera a ser llegit.
