Amb els integrants dels Ministrils del Raval interpretant el ja clàssic “ta, ta, tarà, ta, tarà, tarà, tarà”, els representants del consistori i els membres del cos de dansa de l’Esbart Egarenc van assajar el Ball de Plaça a la pista del Social. És una repetició de la repetició que, any rere any, es va succeint. En aquesta ocasió, amb menys novells, ja que la majoria dels regidors ja fa temps que la ballen i, molts dels més nous, es van estrenar fa uns 365 dies, aproximadament.
En general, els polítics van ser puntuals i van arribar a tongades. Adrián Sánchez i Montserrat Jiménez, del PSC, no van assistir a l’acte i dos companys de la formació van ocupar les últimes places. Marc Armengol va arribar en la penúltima posició, però encara va deixar l’honor de liderar la cua de la classificació a la seva correligionària, Carlota Menéndez. En total, dels 27 teòrics titulars només van assistir-hi 25 al Social. Com cada edició, la presidenta de l’Esbart, Laia Miranda, va donar la benvinguda, recordant una vegada més, la importància de les tradicions catalanes i terrassenques.
Natàlia Trullàs, directora del cos de dansa juntament amb David Capdevila, es va encarregar de facilitar algunes instruccions i, després d’aparellar regidors i regidores amb els dansaires, va començar l’assaig. Lideraven la comitiva, o com es digui en termes de ball i cultura popular, l’alcalde Jordi Ballart, fent parella amb la pubilla, que enguany és la Bet Garrigó, una d’aquelles persones incombustibles que acostuma a disposar el Social i que et trobes en mil i una activitats.
Darrere d’ells, el protocol mana, tocava una regidora, la Montserrat Alba i un dansaire, que era l’hereu d’aquest any, el Dani Vázquez. I en tercera posició, la parella més familiar, la del regidor Joan Salvador i la seva filla Mariona, un duet d’aquests que mencionàvem amb relació al Social, que tant fan el Quinto com ballen o fan Pastorets. Totterrenys de la cultura.
Ja feia estona
Els integrants del cos de dansa de l’Esbart ja feia estona que anaven escalfant motors quan es va incorporar la representació del consistori. El “ta, ta, tarà, ta, tarà, tarà, tarà” es va interrompre en algunes ocasions i hi va haver alguna pausa per acabar de concretar com havia d’anar tot. Possiblement, que la immensa majoria dels participats de l’ajuntament, ja tinguin les seves nocions o que ja hagin participat en aquests assajos, promou que hi hagi menys expectació. O així ho va semblar. Amb això del ball és com tot, n’hi ha que ho tenen més per mà i altres que, com qui escriu, són més negats. No passa res, no tothom pot saber-ne de tot ni tenir totes les qualitats.
A la conclusió de la dansa i del “ta, ta, tarà, ta, tarà, tarà, tarà”, refrigeri suculent, amb menjar i beure per a tots els participants. La festa es va perllongar fins a una hora de la matinada que no revelarem, i amb una de les persones integrants del consistori com a última a marxar i en abaixar la persiana, que tampoc revelarem. Secrets de sumari que tampoc són tan rellevants.
