Heu anunciat una aturada indefinida. No sou els únics. Manel, Doctor Prats, Zoo, Mazoni, Love of Lesbian, Cesk Freixas. Què està passant? La gent necessita descansar, ja sigui perquè porten uns anys de molta feina i acumulació d’hores de carretera, és a dir, pel que han fet, com també pel que els queda per fer. Les aturades són molt necessàries en totes les bandes perquè funcionin de manera sana. Nosaltres hem pogut fer un projecte del no-res que ens fa molt contents, però alhora també ha sigut molt dur i molt esclau. Hem estat treballant més aquests cinc anys que el que havia treballat en tota la meva vida. Abans ja portàvem també molts anys amb Doctor Prats i Buhos. Jo fa deu estius que no tinc estiu. L’any que ve molaria tenir-ne. Ja veurem si és per després fer un disc amb calma o què. La veritat és que no sabem què passarà.
En el vostre cas, hi va haver algunes crítiques pel fet d’haver fet l’anunci amb més d’un any d’antelació i una gira pel mig. Facis el que facis, sempre hi haurà algú que voldrà treure-hi punta. Simplement, volíem anunciar uns concerts de final de gira i explicar a la gent que després pararíem i ja està, no volíem anar més enllà. Pensàvem que per si pel que sigui després no tornem, la gent tenia dret a saber-ho.
Tota aquesta part de tanta feina que comentes és la que s’explica al documental “Stay Homas. La banda que no hauria d’existir”? Què hi veurem? La part més íntima de nosaltres. Les coses que passen en un pis d’estudiants, tot l’entrellat, les discussions que surten… Totes les cares ocultes d’un grup de música. A Instagram tot és molt bonic; no s’ensenyen els conflictes o les parts més crues. Bé, al documental no és que ensenyi la part dolenta, sinó que s’ensenya tot el paquet sencer, tant les coses bones que ens passaven, que eren moltes, com les coses que ens venien a sobre, que no les vèiem ni venir i que a vegades se’ns feien una mica una muntanya.
L’últim concert abans de l’aturada serà el 25 de gener del 2025. I després? El Rai se’n va al Japó. El Klaus deia que se n’anava segurament al sud-est asiàtic, però tampoc ho té molt clar, i jo ho tinc menys clar encara. Suposo que viatjar, viatjar molt i desconnectar el mòbil, si puc. I fer l’agost amb la família, que fa molt temps que no puc fer-lo. A partir d’aquí ja ho veurem. Potser ens ajuntarem alguns dies o farem algunes vacances conjuntes. Serà una mica com un any sabàtic.
I després d’aquest any sabàtic? Podem especular, però fins que no ens hi trobem no ho sabrem. Ara hi ha dies que dius, hòstia, quines ganes de fer un disc o no sé què, i hi ha altres dies que penses, hòstia, no sé si ara vull posar-me a fer una altra cosa. Abans de pensar en què farem després de descansar, pensem primer en què farem quan descansem.
Hi haurà nova música d’Stay Homas abans de l’aturada? Estem fent cosetes i aviat potser en surt alguna. Més endavant, abans de plegar, alguna cosa més trobarem perquè ens ve de gust i perquè creiem que encara tenim coses a dir.
A què et refereixes? Seran, en tot cas, senzills. Ara mateix no crec que vulguem fer un disc a correcuita. Si fem coses, serà treure algun tema solt.
Què podrem escoltar en el concert de diumenge? En aquesta gira heu recuperat alguns temes que no havíeu portat abans en concert? L’any passat vam fer la presentació del segon disc. Aquest any estem una mica “disfrutons” i hem agafat els temes que ens ha vingut de gust tocar. Hem recuperat algun tema dels que fèiem a la terrassa i hi haurà alguna sorpreseta. Estem contents de fer una gira que és la que ens ve de gust fer.
En ple confinament, fèieu una quantitat de temes i a una velocitat bestial i vau aconseguir un munt de col·laboracions. Els heu recuperat ara amb una altra mirada? A mi ara em costa una mica de creure que poguéssim fer tota la sèrie de temes que fèiem. Amb les col·laboracions ja va ser surrealista. Si els hem recuperat amb uns altres ulls, són uns ulls més nostàlgics, però la frescor i la innocència ens les segueixen transmetent. Continuen tenint l’aire del dia que els vam fer a la terrassa.
Tu deus haver actuat molts cops a Terrassa, però mai amb Stay Homas, exceptuant el cas d’“Operación Triunfo 2020”, oi? Amb Doctor Prats hi hem tocat infinitat de vegades, però amb Stay Homas ens estrenem. De fet, hem tocat molt poc al Vallès. No sé què passa, mola molt i no ens truquen! Espero veure el Parc de Vallparadís com l’he vist els altres cops que hi he anat jo de festa. Sempre que he anat allà he vist un “fiestón” molt “guai” i tant de bo que sigui així també.
