La Festa Major de Terrassa no s’entén sense El Jove. Trenta-dos anys després de la seva creació, no queda ni rastre d’aquella iniciativa pionera, autogestionada, que buscava crear un espai alternatiu i que va consolidar un mode diferent de viure la Festa Major.
L’aventura d’El Jove és el reflex fidel de la història recent de la ciutat: anys d’activisme i de compromís social i polític, festa amb cantautors, ska, punk i també tecno, trance. I finalment un esclat que incòmoda al poder, que acaba per institucionalitzar la proposta.
Tot va començar a principis dels anys noranta, quan un grup de joves es reunien al Mesón de los Arcos, a la Plaça Vella, i decidien impulsar una festa major alternativa. Entre els promotors, Jordi Torrens “el mesonero”, Tomi Herreros, Marc Ferrer, Jordi Villena, Marga Salvador i Cesc Poch (segur que ens deixem algú).
“Vam anar al Consell de la Joventut i vam proposar crear un espai autogestionat dins la Festa Major”, explica Poch. D’aquella trobada va sortir el primer Jove, batejat com a Jove tu també pots, una primera festa encara sense concerts però, seguint el model de les barraques de Girona, Manresa, Berga i Euskadi, amb parades plenes de material reivindicatiu, fanzins, cartells, xerrades, exposicions i moltes ganes de fer comunitat i de passar-ho bé.
El Consell de la Joventut de l’època va liderar la primera etapa del Jove tu també pots. L’entitat funcionava de manera autònoma de l’Ajuntament i aplegava joves dels esplais, els agrupaments escoltes, dels grups de cultura popular, grafiteres, entitats com les Dones del Sac, Radio Kaos, Radio Tse Tse i Torrente Colorao, a banda de les joventuts dels partits (segur que ens deixem algú).
De la mà d’aquestes entitats comença El Jove, que celebra la seva edició l’any 1992 i que durant els primers anys es passeja per la plaça de Salvador Espriu, el Portal de Sant Roc -a tocar de la Rambla- i la plaça Didó, abans d’instal·lar-se definitivament al parc de Vallparadís, ja els anys 2000.
Durant la primera època, les 300.000 pessetes de subvenció municipal van permetre contractar un grup potent com a reclam i grups locals. A l’organització, les comissions de tresoreria, barra, muntatge i vigilància s’encarregaven que tot anés com la seda.
Concert i reivindicació al El Jove de 2011 / Alberto Tallón
“A qui toca torn?”, era la frase que més sonava entre els promotors, que “preparàvem la festa des de la primavera i cada estiu viatjàvem a Calella a buscar les carpes”, explica l’historiador Marc Ferrer, un altre dels impulsors del Jove.
Fins als anys 2000, el jove va ser un espai eminentment polític, amb col·lectius motors com l’assemblea d’Okupes i el Kasalet. Una festa on es feia activisme contra la guerra de l’Iraq, per la insubmissió, contra l’especulació, contra l’imperialisme… Els cartells i els lemes de cada festa reflectien el compromís polític del Jove, que va fer afegitons com “Jove, tu també pots ser insubmís” o “Jove, tu també pots anar a la presó per una bandera”, en al·lusió a la detenció de Franki, per treure una bandera del balcó municipal. També “Jove tu també pots ser qui viatgi amb pastera”. Els lemes i els cartells del festival han estat un altaveu de les reivindicacions de tota una generació.
Acta de la primera edició del Jove Tu També Pots a Terrassa. El llistat de participants és provisional, donat que es van afegir altres entitats posteriorment a l’edició del document. Document cedit per Cesc Poch
Fins i tot al dispensador de begudes es feia activisme. A la barra només se servien cervesa i combinats. A les barraques, “es reivindicaven els països catalans – apunta Ferrer- amb “calimotxo”, ratafia, “el burret” (cafè, licor i cola), Aigua de València (cava, taronja i vodka) i Pomada (llimonada amb ginebra xoriguer, de Menorca). I el mojito de les Dones del Sac, que era el millor”.
De fet, les feministes del grup Dones del Sac han estat un col·lectiu fidel al Jove durant anys. La seva aportació a la configuració de la festa i a l’organització de les diferents edicions ha estat cabdal, Així ho reconeixen tots els participants en les edicions autogestionades, que de la mà de les feministes ha estat també una festa per la igualtat i contrària a les violències contra les dones.
Com a espai autogestionat, el Jove tu també Pots va anar esdevenint una fira incòmoda. Ja al parc de Vallparadís, el torrent de les Bruixes, els partits van retirar les seves parades i els col·lectius de l’esquerra anarquista i independentista van agafar protagonisme en l’organització.
Aquest fenomen va coincidir amb l’esclat del Jove tu també Pots, que durant els primers anys dels 2000 van incrementar espectacularment l’afluència de públic, esdevenint un autèntic referent de la festa major alternativa, a Terrassa i arreu.
L’esclat d’El Jove
La fira es va massificar. “Va multiplicar l’aforament de la plaça Didó”, comenta Franki, membre de l’organització del Jove durant aquests anys. Els espais, els concerts i les activitats omplien al llarg del dia el torrent de les Bruixes. De matinada, quan la Festa Major oficial tancava, la gent es desplaçava en massa al Jove, que esdevenia un autèntic “after”.
Un dels concerts d’El Jove a l’edició de 2015 /Alberto Tallón
Així va ser durant uns anys. L’eclosió de l’espai alternatiu va coincidir amb la incorporació de dos escenaris a la fira: el tradicional, on es programava la música habitual (punk, ska i cantautors) i un nou escenari per la música electrònica (techno, trance).
Amb aquest format, les audiències es van disparar i amb elles també els consums d’alcohol, de drogues i les baralles, els episodis de violència. En moltes ocasions el Jove va esdevenir un “rave” de matinada.
“Aquesta dinàmica va generar discussió entre els organitzadors –explica Franki–. La dimensió era tal que se’ns va fer impossible controlar les baralles, els consums de drogues i els assetjaments sexuals tal com havíem fet fins aleshores”. Els moviments socials implicats en el Jove es van anar dividint i alguns van marxar.
Alguns factors van ser decisius en el trencament. Entre ells, la proposta municipal d’implantar seguretat privada al Jove, rebutjada per alguns dels organitzadors.
“El debat sobre la violència va significar el trencament fort, la pèrdua del suport social”, admet Franki. Va ser llavors quan “l’Ajuntament es va acabar apropiant del Jove, i els col·lectius no vam estar a l’altura”.
En aquest context, l’Ajuntament va veure l’oportunitat de recuperar el control del Jove tu també Pots i ho va fer de la mà d’un refundat Consell de la Joventut, a partir d’aquell moment Consell de Joves, que va agafar els regnes del festival al parc de Vallparadís.
Així ha estat els darrers anys, amb la programació de concerts i activitats obertes a tota la ciutat i amb un nom reformulat. El festival ara és el Jove, a seques. L’any passat, va ser els paraigües de concerts com els de Triquell i Lildami, caps de cartell de la Festa Major. Un Jove, doncs, integrat en la Festa Major de Terrassa. Aquest any, ha desaparegut del programa.
Cartell de l’edició 2005 del Jove tu també pots
Un llibre dels “Pureta, tu també pots”
Recuperar l’esperit dels primers Jove, posar sobre el paper aquella iniciativa que va fer escola entre tota una generació de nois i noies que tenien 15- 20 anys i que avui freguen els 50. “Hem estat a punt de fer el llibre sobre el Jove i no perdem la idea”, explica l’historiador Marc Ferrer. Fa un any alguns dels impulsors van fer una trobada “amb la idea de fer alguna cosa i també vam pensar de fer una samarreta de record amb el lema ‘Pureta tu també pots’”. Aquella va ser una iniciativa que va “marcar tota una generació”, apunta Ferrer. “Va ser un espai interasociatiu, amb esplais, diables i entitats treballant en xarxa, i amb esperit col·laboratiu”, explica Cesc Poch que, diu, “vaig fer molts amics que encara conservo”. L’historiador Manuel Márquez també recorda el vessant reivindicatiu i compromès políticament i socialment dels moviments juvenils a la Terrassa dels anys 90 i 2000. Márquez va formar part, amb Albert Planell, Manel Montoliu, Ricard Julià, Agnès Petit, Montse Martínez i molts altres (segur que ens deixem algú) dels primers Consells de la Joventut que van impulsar i donar forma al mític Jove tu també pots.
“Vidres a la Sang” hi tornen
La formació local “Vidres A la Sang” és una de les convidades a la Moguda Rock, novetat de la Festa Major 2024 a la Rambla, a l’altura del MNACTEC. La banda de death metal català va actuar als primers Jove i torna ara per tancar el cercle.
