Rosa Ferrer, professora d’infermeria
Molt Honorable president del Parlament de Catalunya, Sr. Josep Rull i Andreu. Em dirigeixo a vós, tant com a president del parlament com a persona que va estar injustament empresonada.
Crec que, aquest fet, segur l’ha sensibilitzat davant de qualsevol injustícia. Per això, amb tot el respecte, exposaré les inquietuds i dubtes que, com a ciutadana i com a professional de la salut, m’envaeixen a mesura que vaig sentint i llegint les notícies tan polítiques com les, per a mi i per la gent del carrer molt importants, referents a sanitat.
Veig les seves reunions amb els representants dels diferents partits polítics en els elegants despatxos del parlament, o les trobades amb el president en funcions del govern, al Palau de la Generalitat i sento vergonya. Si, president, sento vergonya en veure l’entorn en el qual vostès amb tanta naturalitat i somriures es troben. Mentrestant, les persones que estan pagant amb els seus impostos aquests luxes s’amunteguen als passadissos d’urgències pel tancament de plantes i la manca de personal, pel temps d’espera per fer les proves que els hi han demanat, per la visita a especialitats o intervencions quirúrgiques, intervencions que, segons va dir el conseller de Salut en funcions, per manca de pressupostos, perquè el govern en funcions no els pot presentar, s’hauran d’ajornar. Segons diu, s’atendran urgències, intervencions urgents, oncologia i problemes cardíacs. Ja estem veient com s’ha d’atendre a urgències. Sort en tenim dels professionals que sí que deixen la pell i la salut fent la seva feina.
En el seu discurs de presa de possessió del càrrec vàreu dir una cosa què, em va agradar molt: “Aquests escons on seiem els diputats no són nostres, són de la gent que representem”. Cert president, absolutament cert. Són del poble, no tan sols pels vots, també perquè els manté econòmicament. Potser seria bo, i alhora edificant, que, encara que fos tan sols per un dia, els ocupessin persones del carrer de diferents professions. Especialment del que anomenem “sectors primaris”, que per algun bon motiu se les anomena així, què tinguessin l’oportunitat d’expressat allò que els preocupa i quines possibles sortides o solucions han pensat que poden ser bones. I vostès, diputats i diputades els podrien sentir callats, procurant empatitzar amb tot allò què han de patir, i que, sovint, ni tan sols coneixen. Prendre notes per començar a treballar a favor del poble, perquè, d’això va la democràcia, oi? Escoltar, facilitar i millorar la vida de la gent!
M’agradaria també president compartir amb vós una reflexió que no deixa ni un sol dia de passar-me pel cap. És la següent. Hi ha hagut eleccions i, d’aquestes eleccions han sortit uns diputats. D’entre aquests diputats s’han escollit els membres de la mesa del parlament, del qual vós vàreu ser elegit president. El parlament és, cito literalment el que diu la pàgina del Parlament de Catalunya: “El Parlament és la institució que representa el poble de Catalunya, la qual cosa el situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de Govern i exerceix les restants competències que li són atribuïdes per l’ordenament jurídic i, en especial, per l’Estatut d’Autonomia. El Parlament de Catalunya està format per una sola cambra i és independent i inviolable”, bé si el parlament és “La institució que representa el poble” que “el situa en una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya” i que “exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos, impulsa i controla l’acció política i de Govern i exerceix les restants competències que li són atribuïdes per l’ordenament jurídic i, en especial, per l’Estatut d’Autonomia”, i, “el Parlament de Catalunya està format per una sola cambra i és independent i inviolable”. Doncs bé, la meva reflexió, és la següent: per què no es dediquen a fer tot el que, segons l’estatut poden fer vostès des del parlament, que és, pel que veig molt, com treballar i aprovar pressupostos, ja que tenen potestat legislativa? A més de continuar impulsant i controlant l’acció política, per què no deixem de tenir i mantenir un govern en funcions que no pot decidir res, ni fer pressupostos? Tot el que ens estalviem amb el “no govern” pot revertir en els sectors primaris més necessitats. Els membres del govern en funcions, o la majoria d’ells estan al Parlament,no es quedaran al carrer. I, mentre no hi hagi un nou govern no cal malgastar diners ni en edificis, ni en càrrecs, que en aquests moments són, deixi’m que utilitzi una metàfora una mica cinematogràfica sense cap intenció d’ofendre, però si de fer-ho entendre, “figurants de farciment de la història mentre arriben els nous titulars”.
Amb el poder de les competències que li són atribuïdes al parlament per l’ordenament jurídic i, en especial, per l’Estatut d’Autonomia, poden governar Catalunya mentre no s’investeixi el nou president de la Generalitat, i formi govern. Veient com van les coses, fins a començaments de l’any vinent, si no agafa les regnes el Parlament, no hi haurà pressupostos, cosa que ni sanitat, ni educació, ni la resta de sectors primaris podran aguantar.
Per cert, Molt Honorable president, quan vostè va explicar a l’entrevista del MÉS_324 el dia 19/06/2024, “Hi ha una figura que m’agrada molt, què és la figura de les llevadores, una figura intensa què ajuda a la naixença d’alguna cosa”, em va deixar de pedra. Amb tot el respecte li vull explicar que, l’única “cosa” que ajuden a néixer les llevadores són nadons, que són éssers humans. Jo tant com a mare com a infermera en dono fe que evidentment és molt maco i important. Sincerament no puc imaginar, i tinc molta imaginació, aquesta funció de llevadora com vós dèieu, a la mesa del Parlament. No hi veig de cap manera que hi pugui neixi un ésser humà, en tot cas si pot desenvolupar una llei, un decret, un acord (tant de bo si ha de beneficiar al poble). Trobo poc seriosa i banal aquesta comparació, entre altres coses, perquè si els hospitals tinguessin els mitjans que vostès disposen ni s‘imagina com ho agrairien tant les llevadores, les parteres i, per descomptat, tots els professionals de la salut i pacients. Estigui o no el govern en funcions, hi hagi pressupost o no, les persones encara tenen problemes de salut, els nadons continuen naixent i els professionals han de fer mans i mànigues per tenir cura dels pacients amb unes condicions deplorables, ja n’hi ha prou de bajanades!, li demano per favor president que deixi d’utilitzar metàfores sanitàries, perquè tal com està la sanitat de tocada i enfonsada, no tenen gràcia. Mentre vostès reuneixen dues persones per xerrar, sortir a la foto i allargar el temps sense pressupostos, en un saló o despatx de més de cent metres quadrats, aquelles persones què, mantenen tota aquesta parafernàlia amb el pagament d’impostos de la seva butxaca tinguin o no pressupost per fer-ho, s’amunteguen en els passadissos d’urgències a un pam l’un de l’altre, o bé, esperen mesos o anys per una intervenció quirúrgica, o no tenen pediatre, o veuen tancar plantes acomiadar professionals… no segueixo perquè la llista de problemes acumulats en sanitat és inacabable. De moment millor pensin amb retallar tot el que està en funcions sense poder prendre cap decisió.
La pregunta què es fa el poble és: Com és que per mantenir tota la despesa què generen els polítics hi ha pressupost i per la població, que som els que posem els diners per endavant, no n’hi ha? Raons per preguntar-s’ho en tenen.
Una última petició, no facin certa l’afirmació que feia Groucho Marx: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats”, problemes n’hi ha i els remeis qui millor els coneixen són els sectors que els pateixen!
Molt Honorable president gràcies per la vostra atenció. Tan sols dir-vos que resto a la vostra disposició.
