[Javier Llamas i Marina Salvador]
Amb la Festa Major, el Parc dels Catalans esdevé un dels escenaris principals del cap de setmana. Un espai de llums, colors i un ambient festiu que no deixarà a ningú indiferent. La fira que allà hi té lloc ja és una tradició, i és que fa dècades que forma part de la ciutat, esdevenint una part imprescindible de l’imaginari popular dels terrassencs. Des dels seus inicis, la fira comptava amb la seva aroma pròpia, matusser per a uns, inoblidable per a uns altres (la qual cosa no significa que no fos matusser, compte), un aroma que era també música. Allò era molt abans que es comencés a parlar de sinestèsia i conflictes de sentits.
La tradició però, ve de lluny. Les fires eren originàriament mostres de productes agrícoles i ramaders, però també de peces de vestir i de calçat, i d’uns peculiars reclams: les innovacions tècniques. A la fi del segle XIX, la fira es completava amb distraccions per a la canalla: barraques de vistes fixes, cavallets moguts a mà, figures de cera o ocells de la bonaventura, com recorda l’Arxiu Municipal. El lloc d’exposició era la plaça Major (l’actual Plaça Vella), però el seu creixement va provocar la progressiva ocupació del carrer dels Gavatxons i el de la Font Vella. Cal tenir en compte que durant dècades no sols va haver-hi una fira: se celebrava la de primavera (el primer diumenge de maig) i la de tardor (el tercer diumenge de novembre), i amb el pas dels anys, a causa de l’increment de parades i l’afluència de gent, els firaires no cabien en aquest espai assignat. En el 1883, l’Ajuntament va decidir estendre la fira fins al Passeig, però els firaires van protestar: estaven “massa lluny” del Centre.
Una fira en moviment
Amb el pas dels anys, els carrers es van quedar petits per a la gran quantitat d’atraccions, i la fira va haver d’emigrar en una peregrinació continuada que li va portar a diversos emplaçaments per la ciutat. Milers de terrassencs recorden encara les fires d’una infància que els clixés només plasmen en blanc i negre però que, quan ets nen gran, adquireix el viu color de la nostàlgia. En els anys 1950 la fira es muntava a la rambleta del Pare Alegre, passat el pas a nivell situat a la carretera de Montcada. No són pocs els terrassencs que recorden les tardes i les nits de cavallets i lletania de tómboles on se situava l’antic camp del Terrassa FC, entre els actuals carrers de Pasteur i de Pi i Margall, i després als voltants de l’estadi nou. Els anomenats “boomers” també recorden paradetes al bell mig de la rambla d’Ègara.
Fira o parc d’atraccions?
Les fires locals van entrar en decadència amb el creixement d’un nou fenomen: el dels parcs d’atraccions de tota mena. A Terrassa, a més, l’àrea olímpica havia de ser remodelada per als Jocs del 92. La tradicional doble fira, de primavera i de tardor, es va extingir, i es va fondre en una de sola, unificada en Festa Major, l’any 1991. Aquesta fira ha anat evolucionant fins a esdevenir allò que veurem durant aquest cap de setmana, un pol d’atraccions festiu.
L’escenari d’enguany mostrarà aquesta evolució clara cap a parc d’atraccions, amb una clara voluntat de fer créixer l’espai en varietat i qualitat. Més de 10 atraccions inundaran la Rambla, a l’alçada del Parc dels Catalans. De moment, només podem veure instal·lades dues d’elles. La primera, la més visible, és una gran sínia de 30 metres d’altura. És ni més ni menys que la més alta de tot Catalunya, amb 20 góndoles completament envoltades de vidre. Això possibilita a l’usuari gaudir d’unes vistes panoràmiques de 360 graus de la ciutat. Cada cabina té una capacitat per a quatre persones, fet que permet que puguin pujar fins a 80 persones alhora.
L’altra atracció que ja podem veure instal·lada és un espectacular carrusel de dues plantes. Acompanyada de la música de mítiques pel·lícules d’animació, l’atracció està oberta a tots els membres de la família: “Pugen els més grans i els més petits, fa uns dies va pujar una dona de 95 anys”, explica la Miriam, encarregada de l’atracció. Fa 6 anys que aquest carrusel està en funcionament, i s’ha convertit en un dels més grans d’Espanya. A més, té una distinció curiosa: està tot pintat a mà. És el primer cop que aquesta atracció visita Terrassa: “Esperem que vingui molta gent”.
La fira de la Festa Major esdevé un any més en una insígnia de la ciutat. Produirà alegria als més petits, potser nostàlgia als més grans. Però sens dubte serà una experiència plena d’emocions que perduraran en la memòria de tots aquells que la visitin.
Quin és el teu record de la fira de Festa Major?
David , 33 anys
En David acostumava a visitar la fira quan era petit, “la meva atracció preferida és el pop, és la que era més canviant, quan era petit m’encantava”. Li agradaven les atraccions d’adrenalina, aquelles que provoquen sensacions fortes: “Per exemple m’agradava molt la presó, aquesta gàbia sense seients, amb pujades i baixades”. Confessa que “ara no sé si pujaria”. En l’actualitat no visita gaire la fira, “però sí que he visitat les dues atraccions de la Rambla”.
Gemma Benaiges , 62 anys
“Fa una setmana ens vam trobar un grup de dones de la meva edat, vam visitar la fira i vam decidir pujar totes al carrusel. Ens vam sentir nenes una altra vegada”. Creu que la fira no té edat, i més després d’aquesta experiència “que sempre recordaré”. Recorda anar a la fira de la Festa Major quan era petita, “era un món que se t’obria, anar amb tota la família era fantàstic”. Explica que li agradaven les cadiretes, però de més gran preferia altres amb més adrenalina.
Raquel Rodríguez , 26 anys
La Raquel confessa que de petita era tota una trapella, “m’encantaven les atraccions d’adrenalina”. La seva atracció preferida era el pop o granota, però també el vaixell. En l’actualitat no acostuma a visitar la fira, però conserva records d’aquella infància en la qual la gaudia: “Recordo que no volia pujar sola i havia de convèncer a la meva mare perquè m’acompanyés. Al final va accedir a pujar a la gàbia amb mi, i no va ser un viatge, van ser dos. No parava de cridar”.
Xavi Camacho , 39 anys
En Xavi ho té clar. De petit li encantava la roda i la granota, “aquelles atraccions més típiques”. En l’actualitat, prefereix visitar les parades de tir: “Col·lecciono peluixos, cada any n’aconsegueixo un de diferent”. Explica que li agrada tenir aquests detalls a casa. Recorda que les anècdotes més divertides de les seves experiències a la fira durant la infància “es produïen a la sala dels miralls, allà sempre hi havia algú que no veia on era la paret i queia a terra”.
