Pau Alabajos (Torrent, 1982) actua dissabte a la Torre del Palau, en l’anomenat Espai Taifa (21.15 hores).
Com arribes a la figura de Vicent Andrés Estellés, a qui has dedicat tres discos? Quan era un adolescent, o tenia uns 16 o 17 anys, em va caure a les mans el “Llibre de meravelles”. I vaig llegir el poema dels amants, que semblava com si m’interpel·lés. Perquè estava parlant-me de coses que jo estava vivint en aquell moment, en eixa època de les primeres vegades, de les descobertes… “Els amants” està escrit de manera súper directe, col·loquial, planera… D’allà vaig saltar a altres poemes i altres poetes. Sense aquella primera lectura, probablement no m’estaria dedicant professionalment el que em dedico ara mateix.
Penso en “Al meu davant, fervent, t’has masturbat”. O en “Encara em beses, amb la boca agraïda plena de semen…”. Són lletres molt sexualitzades. Un amic diu que Estellés és el nostre poeta porno! Creus que hi ha una tensió en la forma en la qual llegim avui en dia, en clau feminista? Per descomptat no es pot analitzar amb els termes actuals una poesia feta en els anys cinquanta (tot i que van ser publicats al “Llibre de Meravelles”, l’any 1971, que és la base del meu disc). Ara he musicat un, “Testament moral”, que parla de la repressió sexual que es patia en aquell moment. I quan vaig a explicar eixa cançó, sempre dic que hi ha una part de reivindicació de les relacions que no es corresponien amb els paràmetres imperants de la moral nacionalcatòlica. I així havien de buscar eixes fosques escaletes, oasis de llibertat. I no només parlo de les persones LGTBI, sinó també dels que no volien passar per l’altar.- Estellés utilitza el sexe furtiu per explicar també de quina manera estava reprimida la sexualitat.
Ara que esmentes el fet LGTBIQ+ i en vigília del Dia de l’Orgull: fa pocs mesos m’he assabentat que Jaume Fuster -amic d’Estellés i pensador valencià- era gai! Com és que no s’ha sabut de forma general o s’ha reivindicat també des d’aquesta sexualitat dissident? No tinc una resposta molt clara. També me’n vaig assabentar fa poc. Bé, millor dit: mai havia vist aquesta dada confirmada en públic, fins que Lluís Llach ho va dir en un documental, de forma explícita. La gent del seu entorn ho sabia, però no n’hi ha una parella coneguda, ni ell tampoc ho va fer públic mai.
Que fins ara no existís una biografia de Vicent Andrés Estellés, significa que… Som uns ignorants? Com que mor l’any 1993 i ja va deixar unes memòries escrites en prosa, en aquell moment s’entén que no calia fer una biografia. Ara amb la perceptiva de l’any 2024 i que es celebra l’any del centenari del seu naixement, perquè faltava. I també hi ha una mancança en l`àmbit acadèmic.
Com era la relació entre tots dos? Estellés arriba a dir que Fuster té una família en València, perquè sempre que hi va, passa per casa seva i de la seva dona, Isabel Lorente, amb la qual va fer molt bona gira. Més enllà de les relacions literàries, hi ha una gran amistat. De fet, en aquell moment es parlava de la Santíssima Trinitat: Estellés en la poesia, Fuster en l’assaig i Sanchís Guarner en la lingüística.
Tens el disc, has escrit la biografia i una obra de teatre sobre Estellés; en el marc de l’Any Estellés. I justament la censura del conseller de la Generalitat Valenciana Vicent Barrera ha estat un revulsiu per la promoció. Contra Vox es viu millor? Diria que Vox no ha calculat bé el peu que estava xafant. Ells ja portaven al programa que reprimirien tot el que fos cultura en valencià. Però Estellés és un poeta molt estimat, un poeta del poble. Ja en l’època cavernícola del PP, ja hi havia molta defensa de la seva obra. Estellés és un poeta que la gent ha fet seu. Quan el conseller Barrera surt a dir que treu els diners a la Càtedra Estellés, la gent s’ho pren com un crit de guerra. No recordo mai un any amb més feina que el d’enguany. Meritíssimes entitats i ajuntaments volen fer coses i tenim moltíssima feina.
El president del Parlament balear estripant una foto de la republicana Aurora Picornell, a la Catalunya Nord probablement sortirà un diputat de Le Pen a les eleccions de diumenge… Hi ha motius per a l’esperança? És evident que hi ha una tendència a tota Europa cap a la dreta i extrema dreta. Això exigís que l’esquerra transformadora faci una anàlisi i comenci a mobilitzar-se d’una manera diferent. L’estripada de la foto de Picornell al Parlament de les Illes, la censura contra revistes en alguns Ajuntaments valencians, el canvi del nom de l’Auditori de Torrent… Cal una resposta contundent. I al sector cultural també ens toca mobilitzar-nos, perquè un dels punts de mira l’han posat sobre nosaltres.
El sector cultural es va ajuntar fa poc a la Fira Literal, on hi va haver una protesta en què es criticava que Àngela Davis servís per il·lustrar tasses de cafè. Correm el risc de frivolitzar, i en compte de llegir als autors, quedar-nos amb eslògans en productes de marxandatge? A través de les musicacions arribes a un públic més gran. Normalment, la poesia és llegeix de manera individual per cada lectora. Però amb la musicació, passa a ser un fet col·lectiu, en el que la recepció de la cançó acostuma a ser des d’un escenari i per un públic més ample. La música es convertís en un altaveu de la poesia. Però es perden molt matissos, està clar. Triant un poema o un altre. Amb Àngela Davis també: té un corpus de pensament molt important i si ens quedem en l’eslògan, perdem molt. Però també Fuster té molt bons aforismes, breus, que expliquen bé una idea. I no invalida la resta de la seva obra. Hem de fomentar arribar a tota l’obra, però sempre pensant que hem d’arribar a tothom, també a gent que no ho han fet abans: una xerrada, un concert, un eslògan, també és una forma d’arribar. Dit això: La idea és no quedar-se en les samarretes i tasses, convé llegir en el que hi ha darrere.
Creus que al Principat es coneix (i es reconeix) prou, la cultura produïda des del País Valencià? Hi ha hagut grups que han estat punta de llança, estic pensant en Obrint Pas, Zoo, La Gossa sorda, Aspencat, Orxata Sound System… Jo mateix estic molt content amb la incidència que està tenint darrerament els projectes relacionats amb l’Estellés.
