Terrassa ja té la primera “biblioteca de les coses”. La iniciativa es fa a Sant Pere. Consisteix a posar en contacte donants d’estris amb gent que els necessita. Ja en té uns 30. Hi ha cadires de rodes, ventiladors, fins tot una envasadora de buit.
És com una biblioteca, però sense llibres. I per què, doncs, li diuen biblioteca? Per facilitar l’explicació del que suposa aquesta iniciativa de préstec, d’intercanvi, de servei comunitari: en lloc de prestar-se llibres, les persones que se sumin a aquest projecte es deixaran objectes: un trepant (a Terrassa li diem “potro”, que consti), una bicicleta, una serra, fins i tot un cotxet o una cadira de rodes. L’associació veïnal de Sant Pere i Barris Futurs, Comunalitat Urbana de Terrassa, han fet possible aquesta biblioteca sense llibres, inaugurada aquest dimarts.
A la taula d’exposició hi havia una batedora, una mànega, un casc, un caminador, una fresadora de superfície, fins i tot un coixinet elèctric, un ventilador i una envasadora de buit. Rut Guijarro i Evaristo Roldán, membres del grup promotor, han presentat la iniciativa al casal cívic de Sant Pere, que serà precisament el “magatzem” del projecte, l’espai on cada dimarts i divendres es duran a terme les donacions, en l’horari habitual del casal (de 10 a 12, i de 16 a 20 hores) , situat al passeig del Vin-i-dos de Juliol. Aquest dimarts mateix, una persona que acaba de patir un accident s’ha posat en contacte amb una altra per obtenir la cessió temporal d’una cadira de rodes.
La xarxa de suport mutu funciona, bàsicament, d’aquesta manera: a través d’un catàleg en línia a una pàgina web (https://lutensili.com) es podran consultar els objectes disponibles. Les persones interessades en el prèstec s’han de fer sòcies de l’entitat veïnal (són 10 euros l’any) i podran enviar un correu electrònic a l’adreça lutensili.terrassa@gmail.com per demanar l’objecte que necessiten, donat al projecte per altres participants. És una manera de fomentar “la circulació i el reaprofitament”.
A la taula d’exposició hi havia una batedora, una mànega, un casc, un caminador, una fresadora de superfície, fins i tot un coixinet elèctric, un ventilador i una envasadora de buit
Segons ha indicat Evaristo Roldán, un dels impulsors, l’objectiu és doble: mediambiental, “per tal de reduir residus” i social, “per fer xarxa i obrir un punt de trobada”.
Els impulsors de la “biblio” han establert cinc categories a les quals han d’encaixar els estris donats. Una categoria és la referent a bricolatge i jardineria, que inclou utensilis com una pala, un extensor de rodells per pintar o una serra elèctrica. Segon grup: la criança, del cotxet a la bici infantil, passant per una cadireta: Tercera categoria: la cura (la cadira de rodes, la barana per a la dutxa, el bastó). Per acabar, dos grups més: els petits electrodomèstics, com un microones, una soldadora o un ventilador; i els estris relacionats amb l’oci: focs de llum o tendes d’acampada, o fins i tot una gran paella per cuinar l’arrós d’una festa major.