Joan Carles Folia, coach advance life
En alguns dels meus articles ja us he explicat les aportacions que fan les neurociències a la comprensió i l’anàlisi del comportament humà.
Recordem que aquestes són el conjunt de disciplines científiques que s’encarreguen de l’estudi del sistema nerviós, incloent-hi el cervell, la medul·la espinal i les xarxes neuronals. Es tracta doncs d’una ciència multidisciplinària que investiga els processos biològics i químics subjacents al funcionament del sistema nerviós i com això condiciona/determina la conducta i la cognició dels humans. Doncs bé avui ens agradarà aprofundir en quins aspectes influeixen en la motivació des del vessant estrictament científic.
Un element clau en aquesta descripció serà conèixer que la motivació no és només una qüestió de força de voluntat o d’esforç. Hi influeixen molts factors, com la química del nostre cervell (hormones), les nostres emocions (reaccions davant d’un estímul) i les nostres experiències passades (composició del teixit emotiu). De fet, ja sabem que la manera com es va configurant el tapís emocional depèn de quines són les respostes químiques (vessament d’hormones al cervell) davant de les circumstàncies que la vida ens va presentant. És cert que aquestes reaccions/emocions en principi es troben alliberades del control cognitiu, però un treball important sobre els pensaments farà que també les puguem potenciar i/o redreçar. A molta gent li costa d’entrada anar a treballar al matí, un bon treball d’enfocament positiu dels pensaments pot canviar els sentiments en favor de la motivació per treballar des de les primeres hores del dia amb il·lusió.
La química del nostre cervell té un paper important en la nostra motivació. Per exemple, el neurotransmissor dopamina està implicat en l’experiència del plaer i la recompensa. Quan fem alguna cosa que ens dona plaer, com menjar un àpat deliciós o aconseguir un objectiu, el nostre cervell allibera dopamina. Això reforça el comportament i fa que vulguem repetir-ho. Segregar dopamina davant de certs estímuls farà que estiguem més o menys motivats per voler repetir les experiències que provoquen aquest vessament del neurotransmissor. És per això que coses que ens agraden són desitjades i fruit de reiteracions constants.
Les emocions són un altre factor important en la motivació. Les emocions positives, com la felicitat i l’orgull, poden augmentar la nostra motivació per assolir els nostres objectius. D’altra banda, les emocions negatives, com ara l’ansietat i la por, poden disminuir la nostra motivació. Recordeu, però que les emocions per elles mateixes no són ni positives ni negatives, serà la manera com les afronteu (les reaccions) les que farà que siguin d’una manera o d’un altre. Davant un fet qualsevol afrontar-ho amb determinació i positivisme farà que se segreguin hormones de la felicitat i el benestar (serotonina, oxitocina…) tot i que la situació inicial pugui ser negativa. Encarar la vida des de la negativitat ens omplirà el cervell de cortisol i ens complicarà bastant avançar de manera eficient i alegre en la nostra motivació vital.
A més sabem del cert que el nostre cervell va acumulant en forma de xarxa, de tapís, totes aquelles petjades emocionals que han provocat els esdeveniments viscuts. Quan tornem a reviure una cosa el cervell buscarà quina emoció té associada i la reproduirà perquè quan identifica quelcom ell ja té una resposta preparada i emmagatzemada. Li és molt fàcil reproduir aquell sentiment. Per tant, coses que no ens motiven acostumen a no motivar-nos mai perquè el cervell ja funciona amb un patró força consolidat. La bona notícia és que es pot canviar. Repetir de forma reiterada bucles de comportament positiu poden estimular que finalment ens motivem per qualsevol cosa.
Quan coneixem i comprenem la ciència de la motivació, podem crear experiències més motivadores que condueixin a un canvi de comportament durador.
Ara ja no teniu excuses per estar desmotivats.
