“El cartell de la Festa Major de cada any és el reflex del que passa a la ciutat en aquell moment”, explica Gemma Garcia, conservadora del Museu de Terrassa. “La vida s’hi veu reflectida”, afegeix.
I tot i que el cartell d’enguany no entri a l’exposició, confirma de valent aquesta teoria: el 2024 serà recordat com l’any del plagi del cartell, en el que les noves tecnologies (ni eines com Google Lens) no van impedir la còpia. El signe del nostre temps: digitalització, intel·ligència artificial, “fake-cartell”.
I si aquest és el darrer, els primers que es conserven a l’Arxiu de Terrassa i es mostren a l’exposició al castell cartoixa daten de 1900 i 1903. “Llavors es decoraven amb sanefes, motius florals…”, explica Garcia, que remeten al modernisme i l’estètica burgesa de principis de segle. També les grans entitats socials imprimien els seus propis programes amb motiu del ball de Festa Major: el Casino del Comerç, el Círcol egarenc, la Fraternitat republicana…
“Durant el primer terç del segle XX, la il·lustració pren protagonisme”, explica Garcia. Sovint es representen les esglésies de Sant Pere, com en el cartell de 1916 i de 1928 (demostrant que l’interès municipal per promocionar la Seu d’Ègara té un segle de tradició). I per descomptat, les referències industrials -xemeneies i fàbriques-, en uns cartells de la dècada de 1920 que ben podrien ser les imatges de la Fira Modernista de la dècada del 2020.
La Guerra Civil
“En aquesta època trobem autors molt interessants com Josep Rigol”, explica Garcia, “que el 1936 inclou una sanefes amb els colors republicans, doncs és la forma administrativa del moment”. També reflecteix l’imaginari dels gratacels de Nova York -com l’Empire State- i l’estètica del director Fritz Lang a “Metropolis”, amb un cartell de 1931 en que inclou uns gratacels inexistents a Terrassa.
Els anys 1937 i 1938 no es confeccionen cartells, ja que no se celebra la Festa Major per mor del Cop d’Estat feixista. “I llavors es recupera l’any 1939, en el que estèticament es produeix un canvi brutal”, diu Garcia. “Es fa una al·legoria als caiguts i s’inclouen banderes espanyoles, de la Falange i dels Requetès, així com la referència al ‘Año de la victoria’ del 39”, diu Garcia.
Una altra peculiaritat és de 1943, quan el cartell de la FM inclou una canonada d’aigua. Clar! Va ser l’any que va arribar l’aigua del Llobregat i s’inauguren els dipòsits de Can Boada del Pi. A partir del 44, els cartells perden la solemnitat franquista i intenten ser una mica més colorits i alegres. “Justament, coincidint amb l’intent del Règim de fer una obertura internacional”, diu Garcia.
són anys en què Jeroni Font Casals serà -de fet- l’il·lustrador oficial de terrassa, tant en els cartells de la FM, com del Corpus, de la Setmana Santa, del Sant Esperit… I que inclourà el cim de la Mola com la silueta retalla en el fons del cartell i que serveix de marc de referència per als terrassencs.
El grup Sant Llorenç
L’any 1950 es tornen a incorporar referències icòniques d’aquell any: l’estrena dels dos gegants nous de la ciutat i del monument a Alfons Sala al Passeig. Mentre que l’any 1957 apareixen els pisos del Grup Sant Llorenç, acabats de construir. I l’any 1959 s’inclou el parc de Sant Jordi, inaugurat aquell any.
Un any abans, però, es produeix un canvi històric: el pintor Jacint Morera confecciona un cartell estèticament trencador amb tot el que s’havia fet fins llavors. “Clar, perquè a partir de 1957 haurà començat la Biennal de pintura Ciutat de Terrassa i es viu un esclat d’artistes i una renovació de les tècniques i temàtiques”, sosté Garcia. Per exemple, el 1965 el cartell guanyador és un collage.
Però serà a partir de 1978 que esclata el canvi social. Aquell mateix any hi ha un enfrontament entre les associacions de veïns i l’Ajuntament, que es veurà reflectit al cartell. “Són anys convulsos!”, diu Garcia. Mentre que els anys 80 seran protagonitzats per la cultura popular.
I segueixen els artistes de renom: Albert Novellón fa un cartell trencador l’any 1980, Anna Clariana farà un altre collage l’any 1982, Xon Utset s’encarregarà el 1987, Mitus Aurell en el 2003…
A més a més, l’any 1988 destaca per ser l’any del “frigopié”, amb un cartell molt estiuenc i refrescant. La mostra acaba al 2003, si bé en total Terrassa té documentat un programa de 1900 i un cartell de 1903. 124 anys, vaja.
