La història de la ciutat té les seves intrahistòries que han acabat de forjar la seva magnitud i dimensió. No cal entrar en records que poden convertir-se en carregosos si s’allarguen massa, però a pocs o molt pocs se’ls escapa que l’antic poble de Sant Pere, que ara és un barri més, tenia la seva autonomia i exercia de municipi independent fins que, l’any 1904, es va annexionar a Terrassa. Coses que passen.
D’aquella localitat, que no va poder créixer davant de l’expansió de la seva ciutat veïna, encara en queden molts exemples, com és el cas de l’edifici que va ser la seu del seu ajuntament, que es va inaugurar l’any 1897. És una construcció cantonera entre el carrer de Major de Sant Pere i el carrer de l’Alcalde Parellada. I, precisament, en aquest punt intermedi, en el xamfrà, encara es pot contemplar, amb un posat regi i orgullós, l’escut d’aquell poble ja desaparegut.
L’escut té reminiscències clarament relacionades amb un estament religiós, dit d’una altra manera, amb elements clarament papals. Destaquen la tiara, una triple corona que va fer servir per última vegada el Papa Pau VI.
El triple poder
Aquesta corona evocava que el triple poder del Papa, la de pare dels reis, rector del món i vicari de Crist. Per acabar de refermar la presència del màxim responsable de l’Església catòlica a l’escut, també ressalten unes claus creuades, que representen les claus del Cel, que li van confiar a Sant Pere.
L’escut, un relleu de qui no consta enlloc l’autoria, continua rememorant temps de grandesa. Sí que hi ha notícies de qui va ser l’autor de l’edifici de l’antic ajuntament del poble de Sant Pere. Va ser Juli Batllevell i Arús, arquitecte nascut a Sabadell. Coses que passen, també.
