Joan Boldú
Tenia raó Rafael Sánchez Ferlosio en proclamar que vindran més anys dolents i ens faran més cecs.
És evident que hi ha un desconeixement del perill que comporten les dretes extremes, les seves ideologies i les seves pràctiques polítiques.
Arreu sonen discursos, circulen idees, esdevenen actes, manifestacions que no fa pas gaire es qualificaven d’escandalosos, d’intolerables. Tanmateix, polítics, periodistes, empresaris, ciutadans demòcrates ens hem adaptat a la idea que això que està succeint sembla que no és tan greu. Però què passa? Per què els qui haurien de defensar la democràcia callen i toleren el que és intolerable?
L’ascens de les extremes dretes i de la intolerància és una amenaça real per a tots els demòcrates. Heus aquí una mostra. L’any 1933 ens recorda com d’una democràcia es genera “legalment” una dictadura monstruosa: Hitler guanya les eleccions amb una majoria minoritària. Poc després, acaba amb la democràcia alemanya i esdevingué el que no hauria de tornar a passar mai més: la II Guerra Mundial i l’Holocaust. Trump, Bolsonaro, Abascal, Salvini, Orban, Meloni, Marine Le Pen, Milei i altres comparteixen elements culturals i pràctiques polítiques de naturalesa ultraconservadora, xenòfoba, antipluralista, ultrarreligiosa, nativista –”primer, els de casa” (Vox)– i contra els immigrants amb la idea d’algun d’ells que només els natius poden tenir la nacionalitat del país, idea ja defensada pels nazis els anys vint. Tots ells han usat o usen les institucions en benefici propi: la política, la justícia i els mitjans amb l’objectiu d’anar imposant una ideologia antidemocràtica, autoritària, excloent.
Aquest virus ha contagiat al nostre país totes les institucions: el Congrés, Senat, poder judicial, parlaments autonòmics, ajuntaments… de tal manera que avui la intolerància es practica des del poder judicial, majoritàriament, en la direcció equivocada.
És bo tolerar que aquells que no accepten les regles del joc de la democràcia participin en la presa de decisions, encara que el que pretenguin sigui, explícitament, eliminar la democràcia i instaurar una autocràcia? No vivim aïllats, sinó necessàriament en societat, i si volem viure plegats i en pau l’ésser humà ha desplegat una de les millors virtuts, la tolerància.
La Declaració de principis sobre la tolerància (UNESCO) ens diu que ser tolerant és comprendre els altres, defensar el valor i la dignitat de la persona humana i valorar les diferències que enriqueixen la humanitat. Tolerar, per tant, implica l’exigència de transigir respecte a quelcom que considerem intolerable. Tanmateix, hom es pregunta, tot és tolerable, fins i tot els discursos de l’odi i intolerància? La democràcia exigeix la tolerància il·limitada? Certament, tolerar-ho absolutament tot significaria també tolerar els qui limiten la llibertat dels altres: els discursos homòfobs, xenòfobs, aporòfobs o racistes haurien d’admetre’s sense límits.
La tolerància, per tant, ha de tenir límits. Karl Popper formulà (“La societat oberta i els seus enemics”) “la paradoxa de la tolerància”, en què afirma que la tolerància il·limitada ha de conduir a la desaparició de la tolerància, que si estenem la tolerància il·limitada a aquells que són intolerants, si no estem preparats per defensar una societat tolerant contra els estropells dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament amb ells, de la tolerància. Qui són, però, els intolerants? Intolerants no són aquells que usen la raó i arguments, sinó aquells que empren com a argument la violència. Els intolerants renuncien a l’argument racional i poden incitar els seus a seguir-los per mitjà de la violència.
L’hemeroteca està plena de comentaris de l’extrema dreta que inciten a la violència física. Cap societat democràtica no pot tolerar comportaments que atemptem contra els drets fonamentals de les persones. Per això pregunto si es poden legitimar les dretes extremes perquè hagin guanyat a les urnes. Els vots d’aquests ciutadans valen més –quina paradoxa!–, com va succeir l’any 1933 a Alemanya, que la democràcia i els drets humans?
