Amb el Dia Internacional de la Música recuperem la figura de Rosa Puig i Llonch (1901-1999), pianista, compositora, pedagoga, directora i crítica musical. Puig va dedicar tota la seva vida a la música i va deixar empremta a l’Escola Municipal de Música-Conservatori i en la Massa Coral de Terrassa.
Les vides de les persones estan condicionades a l’atzar i, a vegades, aquest atzar pot canviar el rumb per descobrir i confirmar una vocació artística que es porta endins. Això és el que li va passar a la nostra protagonista. De nena, la Rosa Puig i Llonch, acostumava a jugar al carrer amb amics i companys. Un dia va passar per allí el músic Joan Llongueras i va quedar sorprès per com movia el seu cos. Un any després, amb 8 anys, ingressava en la secció rítmica de l’Escola Coral que tenia la seu a l’Agrupació Regionalista, edifici modernista que estava a la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer, i que va ser enderrocat per construir l’oficina de Correus.
La trobada fortuïta, els consells de Llongueras, director de l’Schola Choral, als pares de la nena van ser el punt de partida d’una trajectòria que, al llarg del temps, va fer que la nostra terrassenca esdevingués un referent musical de les dones del segle XX de la nostra ciutat. Nascuda el 24 de febrer de 1901, Rosa Puig i Llonch, la filla petita de cinc germans del matrimoni format per Salvador Puig, fuster, i Beneta Llonch, mestressa de casa, va desenvolupar una carrera artística completíssima.
La placeta de Rosa Puig / Alberto Tallón
Va excel·lir com a intèrpret de piano i violoncel i com a directora, la primera, de la Massa Coral de Terrassa. Va compaginar concerts i assajos amb la tasca de pedagoga a la Schola Choral i, de manera definitiva, a l’Escola Municipal de Música-Conservatori Professional. Va estendre el seu saber i mestratge amb la creació d’obres musicals i el va completar amb veu crítica en el periòdic El Diari, on firmava les seves opinions amb el pseudònim Agredolç.
La nostra protagonista va despuntar de ben joveneta. A l’edat de 15 anys va debutar en un concert de piano al Gremi d’Artistes de Terrassa amb molt d’èxit. En aquell moment va deixar la feina d’aprenent de sastressa, a Cal Bonifacio Romero, al carrer Sant Pere, per dedicar-se íntegrament a la música. Els pares li van donar tot el suport a la seva tria i li van regalar un piano que va costar 300 pessetes perquè pogués practicar a casa. Una inversió elevada en aquell moment, si tenim en compte que la matrícula a l’escola de música costava 15 pessetes.
La Rosa va acabar els estudis a l’Escola Municipal de Música amb les notes més altes i va ser nomenada professora auxiliar de piano i solfeig al mateix centre. En la seva formació hi figuren els mestres Blai Net, Morera i Cumelles Ribó, així com Joaquim Pecanins. Amb aquest últim va iniciar estudis de violoncel i va participar com a intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra dirigida i creada pel mateix Pecanins.
En una primera etapa, i formant sovint duet amb la pianista terrassenca Maria Vancells i Barba (Terrassa, 1900-Barcelona, 1979), alumna també de l’Escola Municipal de Música, va oferir un bon nombre de concerts a la mateixa escola en els cicles d’activitats durant el curs. Com a solista i amb altres músics i formacions va actuar als teatres Retiro, Principal, Amics de les Arts i al saló de sessions de l’Ajuntament. En la documentació consultada dels seus repertoris hi figuren obres de Bach, Beethoven, Saint-Saëns, Mozart, Chopin, Schumann, Granados, Falla, Turina, entre molts altres compositors de renom.
Puig, amb el mestre Eaktay Han al Palau de la Música. Any 1959 / Fons Arxiu de Terrassa
Rosa Puig i Llonch fou pionera també en l’impuls de formacions musicals amb veu femenina. Va crear el grup Trio Femení Conservatori amb Joaquima Duran i Beneta Trullàs, la seva neboda amb la que conviuria i seguiria la mateixa trajectòria musical. També va promoure el grup Íntim (dècada dels trenta i participant com a violoncel·lista), amb Mercè Baca, Montserrat Baca, Carme Baca, Enriqueta Baca i amb la citada Beneta Trullàs. Així mateix, va formar part del quartet Galves-Bellido i de l’Orquestra Clásica Femenina Isabel de Lacalle.
En la faceta de compositora, la música ha deixat un llegat de 76 títols: cançons populars, obres per a piano i per a instruments de corda i sardanes. Les composicions daten des de l’any 1926 al 1981. Algunes d’aquestes obres han estat editades per Iberia Musical amb un objectiu sobretot pedagògic. Una de les partitures més coneguda és “Joguines, sis peces fàcils per a piano”.
La nostra terrassenca va rebre diversos reconeixements i títols honorífics com la Medalla de la Ciutat (1969), Terrassenca de l’Any (1970), i Filla Predilecta de la Ciutat (1981). També té una plaça dedicada. És l’espai que hi ha darrere de l’Escola de la Llar i al costat de Correus. Un lloc a prop d’on va néixer, al carrer de Societat, on hi havia les oficines de Mina i es va posar una placa que ho recorda.
Rosa Puig i Llonch va morir el 22 de maig de 1999. Es compleixen, ara, 25 anys d’aquella data. Tres dies després del seu traspàs es presentava la maqueta de la nova seu de l’Escola de Municipal de Música-Conservatori, l’edifici actual al carrer de Miquel Vives. L’atzar, altre cop, es va involucrar i li feia el seu propi homenatge silenciat.
Directora de la Massa Coral
De la seva dilatada i llarga trajectòria, Rosa Puig i Lloch destaca per ser la primera directora de la Massa Coral de Terrassa, des de la seva fundació l’any 1943 i fins al 1970, just un any abans de la seva jubilació com a professora de l’Escola Municipal de Música-Conservatori, encara que va seguir fent classes particulars de piano al seu domicili particular. La Rosa va aconseguir que la formació coral terrassenca, que va comptar amb el relleu de la direcció amb la seva neboda Beneta Trullàs, tingués un paper protagonista a Terrassa i en altres escenaris, com en el Palau de la Música de Barcelona i a Madrid, on va tenir un gran èxit arran de la participació en certàmens, llavors anomenats “Festivales de Coros i Danzas”.
La celebració desè aniversari de la Massa Coral. Any 1954 / Fons Arxiu de Terrassa
Arran del seu èxit liderant la Massa Coral, la música va ser protagonista el 15 de febrer de 1955 del programa “Nosotras” de Radio Terrassa. Durant la conversa, va destacar que “el cant és una expansió espiritual que ens fa gaudir molt i vibrar emocionalment”. Es va manifestar també sobre la música en clau de gènere i va subratllar que “les dones s’adaptaven més ràpid que els homes al fet de cantar pel seu sentit intuïtiu”.
A la fi de l’entrevista, la pianista, amant de la literatura de Maragall i Verdaguer i de l’esport (practicava tennis, esquí i ciclisme), donava algun consell a les dones. Recomanava “no malgastar el temps en trivialitats, a preparar-se culturalment, i no tancar els ulls a l’evolució”. I afegia que aquesta tasca s’havia de realitzar “sense que la dona perdi el seu millor encant, la seva feminitat”.
“Qui bé t’estima, et farà plorar”
Rosa Maria Ribera i Mitjavila, músic i pedagoga
Per entendre la figura de la Rosa Puig i Llonch, ens hem de traslladar a la Terrassa de principis del segle XX, moment en què s’estava convertint en una ciutat visionària i pionera en diverses arts, una d’elles la música i, més concretament, el cant coral a través de la Schola Choral. Ella va quedar impregnada d’una forma de ser i d’entendre la vida, influenciada pels grans mestres que van passar per la nostra ciutat, vinculats tots ells amb la generació del 1908, un moviment que apostava pel nacionalisme català a través de l’aprenentatge de la música i el cant coral. La Rosa va beure d’aquestes fonts, que li van permetre crear un univers personal al voltant de la música, vivint per a ella. Tothom qui la va conèixer sap que el vessant de professora i pedagoga a la Schola Choral i més tard a l’Escola Municipal de Música-Conservatori de Terrassa i les d’intèrpret en les especialitats de piano, cello i direcció coral, s’havien fusionat amb la seva vida personal per ser un sol ésser. La nostra terrassenca tenia una sensibilitat especial, esmunyia el cantaire fins a l’esgotament, ja que era exquisida, metòdica, amb un gran nivell d’exigència, però després amb la seva sensibilitat i forma d’interpretar era capaç de fer gaudir de la música a uns nivells propers a l’excel·lència. Recordo una trobada coral quan jo estava a punt d’assolir la direcció de la Massa Coral (1984-92). Ens vam aplegar una munió de cantaires de diverses formacions de la ciutat per cantar un repertori comú, i entre els títols hi havia la partitura del “Cant Perdurable” de la mateixa Rosa Puig. De cop sorgeix ella (jo no l’havia vist mai al capdavant d’un cor), per assajar la seva composició. En aquells moments ja era octogenària. Aixeca els braços i es posa a dirigir, em vaig quedar astorada, amb el cor corprès. El so que treia amb el seu gest, el treball fet durant l’assaig, la seva actitud i algun “cop de peu” que va fer riure als antics cantaires de la massa coral, em va fer descobrir la gran directora que havia estat i per què era tan venerada pels seus. La Rosa que jo recordo avui és fruit d’haver compartit moltes estones amb ella i la seva neboda, na Beneta Trullàs, a casa seva, al carrer Baldrich, al voltant d’una taula de braser. És la imatge d’una dona lluitadora, ferma, tossuda, catalanista d’arrel, amb grans dots musicals, feminista… I també agredolça perquè era capaç de dir-te les veritats més dures, però alhora les amables, per tal que poguessis avançar en el camí interpretatiu i personal. Tal com ella deia: “Qui bé t’estima et farà plorar”.
