[Mercè Boladeras i Domènec Ferran]
El moviment modernista va tenir un gran desplegament en les arts decoratives que van perdurar fins a períodes posteriors. D’aquests treballs artesanals destaquem avui un conjunt de quatre lluernes amb vitralls acolorits que estan ubicats a l’Antic Hotel Peninsular o Pompidor (seu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals), al carrer de Sant Pere, a la Casa Alegre (Museu de Terrassa) al carrer de la Font Vella, i les cases senyorials Benet i Badrinas i Sanmartí al passeig del Comte d’Ègara.
Els hem triat perquè són dels pocs que es conserven a la ciutat d’aquesta època. Tres d’aquestes lluernes, les que estan als edificis d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals i a les cases Benet Badrinas i Sanmartí tenen en comú que foren produïts pel taller Rigalt, Granell i Cia, considerat el més important de principis del segle XX a Catalunya i a Espanya per la seva qualitat artística i tècnica. Pel que fa a la lluerna de la Casa Alegre, encara que pensem que és del mateix taller, no ho hem pogut determinar amb certesa.
Aquest tipus de peces s’encarregaven a tallers artesanals i en la majoria d’elles no consta la firma d’autor. En algun cas pot ser que el disseny i la realització correspongui a la mateixa empresa Rigalt, Granell i Cia, però també hi havia col·laboració externa d’altres vitrallers per donar sortida als pics de més demanda. Els clients podien ser els arquitectes del projecte de reforma o de construcció de l’edifici o els mateixos propietaris, sovint residents en cases senyorials de la burgesia.
Els vitralls lumínics dels edificis citats foren realitzats entre 1900 i 1923. El de més dimensió es troba a la sala d’actes de la seu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals i conté una decoració floral i vegetal. La lluerna de la Casa Sanmartí també incorpora flors, en concret la rosa vermella creada per l’arquitecte i dissenyador escocès Charles Rennie Mackintosh. El gran vitrall d’Amics és d’estil modernista, mentre que els de les cases Benet Badrinas i Sanmartí, i el de la Casa Alegre s’allunyen d’aquest corrent i entrarien en un estil eclèctic proper al neoclassicisme.
Antic Hotel Peninsular, seu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, carrer de Sant Pere, 46
La lluerna, al bell mig de la sala d’actes d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals –abans el menjador de l’Hotel Peninsular– és d’estil modernista i un dels elements decoratius més singulars del patrimoni de la ciutat. Els vitralls lumínics es va incorporar cap a l’any 1903 arran de la reforma que els propietaris de l’establiment hoteler, els germans Carles i Miquel Pompidor, van encarregar a l’insigne arquitecte municipal Lluís Muncunill i Parellada.
Des de la sala estant, mirant cap a dalt el sostre, la lluerna es desplega com si fos un gran paraigua de vidre acolorit amb motius florals i vegetals; gairebé com un petit jardí trencadís en les altures. La lluerna pren la forma d’un octògon dividit en vuit peces iguals que guarden, perfectament, la línia decorativa proposada a petició dels clients i realitzada pel taller Giralt, Granell i Cia. L’estructura de vidre emplomat està dividida en quatre seccions. A la base, la part inferior (1) conté un dibuix de flors en tons blaus i rosa que es va repetint de forma successiva. A sobre de la mateixa (2), continua el dibuix seqüencial de flors (ara només flors de color rosa) i vegetació. Segueix una secció superior (3) amb motius vegetals, com una espècie de garlanda de fulles que van disminuint en forma i volum fins a convertir-se gairebé en gotes d’aigua, per diluir-se a la part central (4) de la lluerna coronada per un nou motiu floral.
El vitrall lumínic modernista que hi ha a la sala d’actes culmina amb una cúpula, per on entra la llum zenital, que està situada al pis de dalt del mateix espai. La cúpula està coberta en lones per evitar el seu deteriorament. És, però un estructura de gran dimensió i necessita el seu manteniment. Consta que l’any 1998, tota la instal·lació va ser restaurada pel vitraller Xavier Bonet a petició d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
Casa Benet Badrinas, passeig del Comte d’Ègara, 2-4
Es tracta d’un vitrall emplomat i pintat amb grisalla que ocupa tot l’espai de l’ull de l’escala de l’edifici projectat per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada i se sustenta amb una estructura metàl·lica de 25 quarterons rectangulars de mides diferents. El voreja una sanefa amb motius geomètrics i vegetals, fulles d’acant, simètrics, de tons marronosos, i amb quatre flors, una a cadascun dels angles. La decoració central és sobre fons blanc granulat i translúcid, figures rectangulars amb rombes als angles. Al centre, conté un motiu circular amb flor de vuit pètals emmarcat amb motius vegetals.
Envolta l’espai decoratiu principal una sanefa vegetal trenada amb un medalló amb escenes figuratives a cadascun dels angles. En aquests angles hi ha la representació de les quatre estacions amb figures femenines sobre fons blau marí, que porten falç, blat i orenetes (estiu/juny es sega el blat); pilota i rosa (primavera, temps de flors i jocs), abrigada i arbres sense fulles (hivern) i recollint fruits (tardor).
Segons el dibuix original de l’empresa Rigalt, Granell i Cia, el vitrall es va produir entre els anys 1923 i 1940, per tant, formaria part d’una reforma posterior a la decoració pictòrica de l’escala de la casa que data de l’any 1919.
Casa Sanmartí, passeig del Comte d’Ègara, 14-16
Aquesta casa, també de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada, conté un vitrall emplomat amb la finalitat de proporcionar llum a l’escala de l’edifici. La peça va ser creada entre 1903 i 1923 i realitzada pel taller Giralt, Granell i Cia.
La claraboia té forma rectangular. La decoració artística és gairebé minimalista. El dissenyador ha jugat, es podria dir, amb la forma simple de línies que s’entrellacen fins a configurar una de gran que abraça tot el conjunt. Així, el vitrall conté figures ovalades que envolten altres de més petites fins a desembocar en un petit cercle. La figura ovalada destaca pel seu color blau i perquè als dos extrems, inferior i superior, hi ha unes flors de color vermell. El vitrall es completa amb una línia de petits quadres de color verd.
Afegir que la decoració floral és d’estil Mackintosh. És a dir que les roses que hi ha dibuixades prenen la forma de la rosa creada per l’arquitecte, dissenyador i pintor Charles Rennie Mackintosh (Glasgow, 1868-1928) que, a finals del XIX i principis del XX, es va sentir influït també pels corrents de l’Art Noveau i el va aplicar amb identitat pròpia a Escòcia. El dissenyador escocès va dibuixar aquesta rosa a partir d’una col seccionada i la va convertir en símbol i marca del seu estudi de projectes.
Casa Alegre de Sagrera, seu del Museu de Terrassa, carrer de la Font Vella, 29
El vitrall emplomat i pintat amb grisalla de la residència, seu del Museu de Terrassa, ocupa tot l’ull de l’escala de la casa i se sustenta sobre un enteixinat quadrat de quatre bigues de guixeria amb aparença de fusta.
Per sobre, hi ha una estructura metàl·lica amb un total de 52 quarterons rectangulars, 22 als laterals i 30 al quadrat central.
El vitrall està vorejat per una doble sanefa; la primera imita el trencadís i la segona és un conjunt de fulles d’acant. El quadrat central està circumdat per línia de fulles d’acant i pinacles vegetals als quatre angles. Sobre un fons blanc granulat i translúcid es formen figures geomètriques, cercles juxtaposats, rombes i quadrats.
El motiu central és heràldic, amb filacteri amb la frase en llatí “Pro patria se et sua” que vindria a dir “per a ell i el seu país” i forma part de l’escut de títol nobiliari que Ferran VII concedí a Joaquim de Sagrera com heroi de la Guerra del Francès durant la invasió napoleònica. Encara que l’escut que es representa aquí, de forma ogival i amb tres flors, no correspon a l’oficial que és present en diversos espais de la casa.
L’estil del vitrall el podríem definir com a neoclàssic. I encara que no hem trobat el dibuix original pensem que, per proximitat i estil, podria ser com els que es conserven al menjador de la casa, de l’empresa Rigalt, Granell i Cia que daten de l’any 1911, any que l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz va reformar quasi totalment l’edifici. Al llarg de l’any 2021, el vitrall i la claraboia van ser restaurats i se’ls va aplicar il·luminació artificial.
